Les festes majors de barri són un dels grans esdeveniments de l’any per a molts veïns i veïnes de Barcelona i serveixen per enfortir el teixit veïnal i reforçar la participació. La tercera mesura del desplegament del Pla de drets culturals de Barcelona, aprovada recentment per l’Ajuntament, busca precisament reforçar aquesta condició i porta com a nom: “Cultures populars: dret a les pràctiques populars i tradicionals com a espais de participació i cohesió social”.
Des de l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB), recorden que la intenció és “protegir les seves expressions a l’espai públic, de caràcter més festiu i participatiu, tot destacant el fort dinamisme associatiu de base històricament desplegat pels barris de la ciutat”.
El monogràfic ‘L’impacte de la festa a Barcelona’ (d. a., 2012) ha servit com a eina de diagnosi i, amb dades del 2012, identifica 514 entitats que participen en 6.200 actes anuals, mobilitzen 117.718 persones en tasques d’organització d’activitats vinculades a la festa i genera un volum econòmic de 28 milions d’euros. Les entitats implicades són entitats de petites dimensions, un 57% amb pressupostos inferiors als 10.000 euros.
Una nova plataforma
Les festes majors dels barris de Barcelona, tot i que reben subvencions públiques de l’Ajuntament, les organitzen les diferents entitats dels barris i ajuden a reforçar el teixit veïnal. Miky Aragó, director del Consell d’Associacions de Barcelona, ha ajudat a impulsar la Plataforma de Festes Majors de Barcelona, que permetrà “establir criteris unificats” sobre la gestió de l’espai públic a les festes.
“Les festes majors dels barris són una forma de generar comunitat i sentiment de pertinença”
“No són el mateix les festes de Gràcia que les de la Teixonera, però dins de la diversitat hem de trobar una forma de compartir necessitats i criteris a l’hora de fer els tràmits o tenir uns permisos horaris o uns altres”, explica Aragó. “El gran problema com organitzem l’espai públic”, afegeix Aragó, convençut que “les festes majors dels barris són una forma de generar comunitat i sentiment de pertinença” i també espais “oberts i de participació”.
El coordinador de la nova plataforma és José Espín, de la Federació d’Hostafrancs, que valora molt positivament el sorgiment d’aquesta plataforma que uneix necessitats dels barris. “La interlocució ha sigut molt positiva perquè s’han parlat coses que encara no s’havien pactat, com els horaris, per establir uns criteris unificats. Entenem que hi ha festes d’interès nacional, i que aquestes tindran horaris fins més tard, però el fet que hi hagi respostes objectives i argumentades ens ajudarà molt”, explica.
El Raval, una festa contra l’estigma
La Festa Major del Raval s’obrirà aquest any amb el pregó de Fátima Ahmed i Mercè Amor, responsables de Diàlegs de Dona, una entitat on aprenen espanyol més de dues-centes dones migrades. “Són persones que honoren un barri que pateix molt per l’estigma. I que facin el pregó ajuda a fer xarxa”, assegura Maite Roca, que com a presidenta de l’Associació Institut de Promoció de la Cultura Catalana participa en la preparació de les festes.
“Les festes al barri més divers de Barcelona serveixen per reforçar el teixit veïnal”
La lectura del pregó o la participació de gent d’arreu del món en la xocolatada, els balls de bastons o les havaneres que organitza l’associació són algunes de les mostres de com unes festes singulars al barri més divers de Barcelona serveix per reforçar el teixit veïnal. “Això fa molta xarxa, i si alguna cosa té el Raval és que treballem en xarxa, tot i que això no és el que després veiem als mitjans”, diu la Maite. “Fem un sopar per al barri per tancar la festa i mirem d’adaptar-nos als costums de cadascú, els que no mengen porc, els que no beuen alcohol…”, explica.
Cap al mes de novembre, les entitats fan les primeres reunions per organitzar la festa major. En total, són unes tres trobades cada any. “Més o menys ja sabem el que fa cadascú i no costa posar-nos d’acord amb les hores i els espais”, explica la Maite. Les sol·licituds i els permisos, com succeeix en altres barris, les fa cada entitat, “però sota la tutela del districte”, aclareix la Maite, que té 75 anys i fa 65 que viu al barri del Raval.
Recuperar la normalitat a Hostafrancs
José Espín recorda que la pandèmia va ser un cop dur per a les Festes d’Hostafrancs, “la cultura popular va ser de les últimes activitats a poder recuperar la normalitat”, explica. I de cara al 2022, esperen poder recuperar tota l’activitat, “com a mínim una per cada perfil de veí” i fins i tot ampliar una activitat de nens perquè es pugui fer durant tot el dia.
“M’agrada molt poder participar en el barri, mantenir les tradicions i fer vida comunitària. Els meus pares tenien un bar i sempre vaig fer molta vida al carrer, a mi m’agrada. És una bona forma de passar una bona estona”, resumeix Espín, que així mateix no oblida que el pregó també serveix per “reconèixer la feina de persones més anònimes”, com la quiosquera del barri, una botiguera o, en el cas d’aquest any, la professora Mercè Velilla. “Al sopar de germanor, ens reunim gairebé cinc-centes persones”, afegeix.
A les Corts la festa fa xarxa
Amb el mateix entusiasme parla Paola Mulero de la Festa de les Corts. És la presidenta de la Federació de Festes i participa en l’organització des de l’any 2003. “Venim de dos anys complicats en els quals hem perdut múscul, però afrontem les festes amb il·lusió i alhora esgotament”, afirma, “amb moltes ganes de poder fer per fi unes festes sense restriccions” a l’octubre, tot i que ja van fer-ne per primer cop un petit tast amb les festes de primavera.
“Les festes serveixen per enfortir el barri, per fer xarxa i perquè apareguin noves sinergies, a més de per reivindicar la recuperació històrica i la història i orígens del barri”, afirma. Com a mostra de reforç veïnal sorgit a la Festa Major, la Paola recorda que “les comissions de festes van participar en les xarxes de suport veïnal”, tot portant carros amb menjar per a les persones més necessitades durant la pandèmia.
Festa i activisme a la Teixonera
Des del barri de la Teixonera, Andreu Bernadas, de l’Associació de Festes, es mostra convençut que “és el moment pel barri”. “Si ho mires bé, reunions que facin que els veïns tinguin pautes per poder conviure n’hi ha molt poques, i l’ocupació del carrer en un moment festiu és el moment que veïns i veïnes poden aprofitar”, reflexiona.
“La festa major és a vegades l’única ocasió per compartir amb tothom les reivindicacions veïnals”
Per ells, a més, la festa té un caire reivindicatiu, ja que l’aprofiten per demanar més serveis municipals o per reivindicar l’ús veïnal de l’espai històric La Bòbila. “La festa major és de vegades l’única ocasió perquè els veïns i veïnes s’assabentin de les nostres reivindicacions. La comunicació veïnal és difícil perquè és un barri de muntanya amb dues places per a 12.000 persones”, afirma.
Les festes van tenir lloc al mes de juny i ja tenen fixat que “el 17 de gener de l’any que ve ens trobarem totes les entitats per aportar novetats amb una pluja d’idees”.
“Pel que fa a les dinàmiques del veïnat, Bernadas afirma convençut que les festes de barri són fins i tot més important que les de la Mercè. Destaca que encara queda molt camí per fer, però es mostra optimista amb la Plataforma, que ha de fomentar la unificació de criteris.