Deu institucions públiques, universitàries i científiques han signat un protocol per impulsar la Ciutadella del Coneixement, un projecte que ha començat amb la col·locació de la primera pedra del nou pol de recerca i innovació que s’ubicarà a l’antic Mercat del Peix.
El parc de la Ciutadella mira als seus orígens, al segle XIX, quan va ser seu de l’Exposició Universal, per renéixer com un espai per a la ciència capdavanter a Europa, la Ciutadella del Coneixement. Urbanísticament, deixarà de ser un recinte aïllat per connectar-se amb els entorns i amb les institucions científiques que l’envolten, les que hi ha actualment i les que s’hi instal·laran els propers anys.
Aquest dijous s’ha formalitzat el camí per impulsar el projecte amb l’acte de la signatura del protocol institucional en el qual s’hi han adherit diverses institucions: l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya, la UPF, el Ministeri de Ciència i Innovació i el d’Universitats, la UB, la UAB, el CSIC, el BIST i la Fundació Pasqual Maragall. L’acte s’ha dut a terme al solar on s’ubicarà el Mercat del Peix per col·locar-hi simbòlicament la primera pedra.
Un conglomerat de primer nivell
El nou parc científic del Mercat del Peix acollirà més de 1.200 investigadors i estarà plenament operatiu l’any 2026. Es transformarà en tres edificis dedicats a la biomedicina (Barcelona Institute of Science and Technology, BIST), la biodiversitat (Institut de Biologia Evolutiva del CSIC) i la relació entre el canvi climàtic i el benestar de les persones (Centre de Recerca i Innovació per al Benestar Planetari de la UPF).
Just a sota dels tres edificis, BSM construirà i gestionarà un nou aparcament que s’integrarà a la xarxa pública d’aparcaments concebut com un hub de servis de mobilitat.
D’altra banda, al solar del Parc Mòbil de l’Estat, davant el Campus de la Ciutadella de la UPF, el CSIC concentrarà els quaranta equips de recerca que té a Catalunya en dos centres de biociències. I al costat de l’estació de França, la futura Biblioteca Pública de l’Estat, de dimensió metropolitana, de més de 16.000 m2 i amb capacitat per a 600.000 volums.
A l’interior del parc, el Museu Martorell, el Castell dels Tres Dragons, l’Hivernacle i l’Umbracle es rehabilitaran per preservar-los i convertir-los en un eix d’equipaments per a la ciència ciutadana.
Per últim, el Zoo de Barcelona s’avançarà en la implantació d’un model que prioritzi la conservació de la fauna autòctona i el respecte a la biodiversitat. Amb menys espècies, espais nous i projectes de conservació també fora del zoo.