Un any i mig després de posar-se en marxa, la Cuina Comunitària de Sant Antoni ja pot fer un balanç més que positiu: més d’una quarantena de veïns i veïnes participen regularment en les diverses activitats que, a través de compartir estones als fogons, permeten la participació i les relacions socials.
“Participar en la Cuina és un efecte multiplicador: com més vinc, més ganes tinc de tornar perquè aprenc molt, hi ha bon ambient amb tothom i és una forma d’implicar-se en la vida del barri”, ens diu la Maria Carme, que va conèixer la Cuina Comunitària de Sant Antoni a través d’una de les activitats de l’Escola de Salut per a les persones grans. Hi va anar per fer un taller sobre alimentació saludable i ja s’hi va quedar. Com ella, una quinzena de veïns i veïnes es troben cada dimecres a la tarda a la “Cuina oberta” i, en conjunt, són una quarantena les persones que formen part del grup de WhatsApp i que participen en les diverses activitats, a més de les que s’hi van afegint de manera puntual.
Un espai fruit d’una llarga reivindicació veïnal
El local es troba al fossat del mercat de Sant Antoni, en un equipament en què també hi ha l’Assemblea de Joves i l’ONG De Veí a Veí. Es tracta d’un espai llargament reivindicat pel veïnat arran de les obres de remodelació del mercat. A través d’un procés participatiu dinamitzat per la Cooperativa Etcèteres, la Taula Comunitària de Sant Antoni va emprendre un procés participatiu amb entitats del barri, els serveis socials, el CAP, el mercat i els paradistes, veïns i veïnes a títol individual… I, entre tots i totes, es va definir l’ús comunitari, que va ser gestionat durant els primers mesos de funcionament del projecte per la Cooperativa Espai Ambiental.
Des del setembre del 2023 l’espai està gestionat per la Federació d’Entitats de Calàbria 66, una suma d’entitats, col·lectius i veïnat del barri de Sant Antoni que treballa per l’educació, la cultura i el veïnatge al barri.
El local és un espai obert amb una taula i cadires per a les estones de conversa i, al fons, una gran superfície per manipular aliments amb una placa de cocció, pica i armaris, a més d’una cambra frigorífica i una saleta de reunions. Però, quan es travessa la porta, ràpidament queda clar que el més important és l’ambient i els vincles que es generen al voltant dels fogons. Avui és dimecres i l’objectiu del grup de “Cuina oberta” és decidir conjuntament la recepta més encertada amb la qual participaran en el concurs de truita de patates que s’ha organitzat d’aquí a uns dies al barri.
La cuina com a llenguatge universal i inclusiu amb tothom
Dividits en tres grups, es posen en marxa i, mentre pelen les patates i baten els ous, el so de les converses és el que omple l’espai. “La cuina és l’excusa”, assenyala Carme Viñeta, tècnica encarregada de coordinar i acompanyar les activitats, en un dels cartells que omplen l’espai. Més enllà d’una proclama que han fet seva, és la pràctica real i palpable en el dia a dia de l’espai. “Aquí, amb la conversa i la coneixença mútua, s’han trobat suports en problemes d’habitatge, joves migrants han descobert referents adults, gent gran ha trencat la soledat i ha sortit de casa i s’ha creat un espai de col·laboració intergeneracional amb l’Assemblea de Joves”, exemplifica.
Marc Folch, tècnic de Calàbria 66, emfatitza aquest aspecte: “No ens interessa programar tallers de cuina, com als centres cívics, o fer cuina de producció, com un obrador comunitari, sinó que agafem la cuina com a espai de trobada i punt de partida per promoure la participació des d’un prisma diferent de l’habitual”, perquè la cuina, i també el fet de menjar, “és un llenguatge comú i universal que pot interpel·lar tothom i servir de nexe entre persones diferents perquè poden desplegar les seves habilitats i relacionar-se”.
Així ho mostren els perfils diversos que omplen cada dia l’espai. Els dilluns i els divendres al matí i, des de fa poques setmanes també els dimarts a la tarda, s’hi organitza l’Aprofita’m amb l’ONG De Veí a Veí. A partir de la idea de fer front al malbaratament alimentari, s’han creat grups que recullen excedents que no es poden vendre, però que encara es poden menjar, a les botigues del barri per cuinar-les i fer menús per a col·lectius en situació de vulnerabilitat del mateix barri. En aquest cas, els participants són del Servei de Rehabilitació Comunitària de Salut Mental, però també altres veïns i veïnes sense diagnòstics, de manera que es trenquen mites i estereotips des de les relacions interpersonals i es va més enllà de les dinàmiques entre educadors i usuaris.
Infants, joves, adults, gent gran… i interrelació amb entitats i col·lectius
Una altra activitat estrella és el “Cuinem plegats, petits i grans”, que convida famílies amb infants a cuinar conjuntament un dissabte al mes al matí i la Vocalia de Feminismes de l’Associació Veïnal de Sant Antoni també fa servir l’espai per al cicle “Veïna, baixa la cadira!”, que cada mes aborda un tema diferent amb perspectiva de gènere i interseccional. A més, la cuina està oberta a altres entitats i, fins ara, també l’han utilitzat des d’alumnes de les escoles amb el projecte “L’escola cuina al mercat”, en què aprenen conceptes sobre els aliments i van a comprar amb els paradistes per després cuinar-los i degustar-los, fins a entitats d’educació en el lleure o l’Assemblea de Joves, que organitza el Sopador un cop al mes, és a dir, una activitat cultural solidària amb sopar inclòs.
Però si hi ha una activitat emblemàtica, és la “Cuina oberta”, que avui està en marxa. Generalment, hi participen persones jubilades, però també n’hi ha d’altres edats que s’hi han acostat per motius ben diversos i hi han arribat per camins ben diferents. La Iliana, per exemple, va conèixer la iniciativa a través de la seva professora de català i busca un espai on practicar la llengua. A més, hi ha trobat “un espai on es respira molt d’afecte i on aprenc i em distrec amb la resta de persones”, explica. Flora Alba, per la seva banda, va entrar-hi després de veure un cartell pel carrer poques setmanes després d’haver arribat a Barcelona des de Colòmbia i, ara que ja fa dos mesos que hi participa, n’està encantada: “He fet amistats i aprenc moltes coses tant de la cuina i de la cultura d’aquí com del dia a dia del barri on visc”.
Mentre es dona pas al tast de les truites per votar amb quina proposta aniran al concurs, la Carme ja comença a prendre notes per parlar de què faran la setmana següent: “Normalment, fem receptes de temporada per promoure hàbits de consum responsable i de proximitat i jo faig propostes, però, al final, acabem fent el que sorgeix de les ganes i la motivació del grup i, quan arriba el dia, quedem una estona abans amb una comissió per anar a comprar”, explica. Així, cada dia cuinen unes tres o quatre receptes diferents i, de vegades, han anat més enllà de les parets del local. Avui, l’objectiu és el concurs de truites, però ja s’han encarregat de fer un pica-pica per a la benvinguda als nous comerços que s’han incorporat a la xarxa de punts liles de Sant Antoni o el menú de Nadal per al projecte Radars.
Un balanç positiu per mantenir-se i nous horitzons per anar més enllà
El balanç d’aquest any i mig no pot ser més positiu: una cuina plena i molta gent implicada. Ara l’objectiu és cuidar i mantenir tot el que s’ha fet fins ara i, alhora, continuar aprofundint en l’autogestió. A més, també s’albiren nous horitzons: “Estem dissenyant col·lectivament un nou espai per promoure la interculturalitat des de la gastronomia que, fugint de l’exotisme, acosti les diverses realitats del barri segons les procedències per trencar estereotips; volem ampliar el “Cuinem plegats, petits i grans”; aprofundir en el que fem contra el malbaratament alimentari, i, també, mirar com ens podem relacionar amb els ‘Horts al terrat’ dels equipaments del barri”, conclou Marc Folch. Sigui com sigui, el que queda clar és que a la Cuina Comunitària de Sant Antoni hi ha i hi haurà lloc per a tothom.