“La paella ens va quedar boníssima!”. L’Ouafae Tubi explica amb alegria que ha après i perfeccionat un munt de plats a la cuina comunitària del Gòtic, on participa des que es va inaugurar al setembre de l’any passat. “És una gran experiència, compartim moltes coses, gent espanyola, gent de fora, cadascú amb les seves idees”, afegeix.
És la cuina del Centre Cívic Pati Llimona la que serveix d’escenari a unes divuit dones del barri per dedicar el matí i el migdia a compartir espai, experiències, receptes de cuina i molt més. Fan l’esmorzar, fan el dinar, conversen i coneixen millor altres veïnes. “És una estona només per a nosaltres”, diu la Trinidad, una altra usuària.
La tècnica de la Direcció de Serveis a les Persones i al Territori del Districte de Ciutat Vella, Helena Ylla-Català, ho defineix com un lloc on “promoure la participació comunitària de veïnes del barri”. “La cuina és l’excusa; el que es pretén és enfortir les xarxes del barri amb un projecte interseccional”, defensa.
Ho demostra l’experiència de la Trinidad López Febrer, resident al barri, que gràcies a la cuina comunitària ha conegut noves veïnes. “Quan vaig arribar estava una mica tallada. Poc a poc vas coneixent gent del barri i ara et veuen pel carrer, et diuen ‘no hi faltis!’, i sents que hi ha moltes bones persones”, explica.
“Hem treballat molt el tema de l’alimentació sostenible i saludable i també els mètodes de conservació”
Receptes, cures i alimentació sostenible
Està contenta perquè ha après a cuinar nous plats de diferents llocs —àrabs, andalusos…— i per com s’ho munten tot plegat. “Ens ho organitzem tot nosaltres, decidim què cuinem, què esmorzem, què dinem i aprenem entre totes”, resumeix.
Es tracta de dones, en molts casos, amb perfil vulnerable que fan d’aquesta cuina “un espai de cures i d’empoderament col·lectiu”, tal com ho defineix Carlos Donaire, fins fa poc dinamitzador del grup i educador social. “Eren dones de moltes procedències: Pakistan, Marroc, Egipte, Barcelona…”, explica.
A la cuina, les usuàries tenen un paper protagonista, que “fuig de l’assistencialisme” segons Ylla-Català, i “s’alliberen, es deixen anar amb converses, preocupacions, riures, balls, cançons”, condensa el dinamitzador Bonaire.
Escollir els ingredients no és una tasca deixada a l’atzar. “Hem treballat molt el tema de l’alimentació sostenible i saludable i també els mètodes de conservació. També vam visitar la confraria La Platjeta, on tenen el peix fresc”, explica Bonaire, just coincidint a destacar un dels dies que més va gaudir i aprendre una de les usuàries.
“Ens ensenyaven tot el procés de com pescar el peix, com arriba, com el netegen, vam aprendre molt… I després la paella va quedar molt millor, perquè jo la sabia fer, però no queda igual amb el peix congelat del supermercat!”, explica de nou l’Ouafae, a qui li encantaria poder tenir fins tot més dies de cuina comunitària.
Una xarxa més enllà de la cuina
Ella, a més, malgrat que fa 18 anys que viu a Barcelona i domina perfectament l’idioma, reconeix que “sempre hi ha coses per aprendre” del castellà i del català, i que la cuina comunitària li ha servit per conèixer el nom d’algunes espècies o d’alguns processos propis de la cuina. I també ha fet més estrets els vincles amb altres dones del Marroc per reivindicar la necessitat d’espais on celebrar les seves festes tradicionals.
“D’aquí han sorgit també propostes per trobar-se fora de la cuina o per cuinar plats de cara a les festes del barri, afegeix Donaire. Defineix el seu paper al grup com el de “facilitador dels processos”, “garantir que tinguéssim accés a tots els ingredients, acompanyar-les, ser una més”, diu. Les usuàries són les protagonistes centrals de la cuina comunitària. “I a més, he après a cuinar un cus-cus i una mussaca boníssimes”, remata Bonaire.
“Em va agradar molt poder compartir coses amb elles, compartir els nostres aliments i les seves verdures”
La Trinidad ha après, gràcies a la cuina comunitària, a fer arrebossat andalús i alguns plats àrabs com pollastre amb olives o carn amb panses, i també ha gaudit de valent amb els esmorzars de cafè amb llet i rghaif amb formatge i mel. “És com una crep”, descriu. L’Ouafae, en canvi, destaca sobretot el salmorejo.
I el que remarquen tant usuàries com professionals és la interacció amb altres espais del barri, com l’hort del centre ocupacional Sínia, que dona feina a persones amb diversitat funcional i a més els ha donat verdures i hortalisses.
Elles van visitar l’hort, i després les integrants de Sínia van assistir a una sessió de les cuines comunitàries. “Em va agradar molt poder compartir coses amb elles, compartir els nostres aliments i les seves verdures. Quan després veus la felicitat als seus ulls, et fa sentir molt bé i apreciar el valor de compartir, que és molt gratificant”, expressa emocionada l’Ouafae, que espera poder repetir aquest tipus d’experiències en la nova temporada que arrenca el 20 de maig.