"La incorporació de la dimensió comunitària a l'economia solidària permet augmentar els seus impactes a l'entorn"

25/02/2021 - 19:36 h

Acció comunitària. Entrevistem Anna Lite, sòcia de treball de la cooperativa de consultoria social especialitzada en acció comunitària Marges i autora de la Guia per incorporar la dimensió comunitària a l’economia social i solidària, publicada el gener de 2021.

La cooperativa Marges acaba de publicar la Guia per incorporar la dimensió comunitària a l'economia social i solidària. L'Anna Lite, una de les sòcies, n'és l'autora.

De què parlem quan ens referim a “acció comunitària”?

No hi ha una definició única, hi ha moltes pràctiques i experiències que es poden identificar amb aquesta etiqueta. Podem dir que són accions que busquen la millora de les condicions materials de vida de la població a partir de projectes que es desenvolupen en col·lectiu i que afecten a problemàtiques compartides. I això es fa a través d’un paper central de les persones, els grups i comunitats directament afectades. Per nosaltres, l’acció comunitària és un posicionament polític de les organitzacions, que influeix en com ens relacionem, com construïm els projectes i com fem la nostra activitat.

Què tenen en comú l’economia social i solidària i l’acció comunitària?

Per nosaltres, molt, tot i que a vegades s’han vist com mons separats. Comparteixen molts valors i objectius, com la voluntat de transformació social, la millora de les condicions de vida de la gent, una cerca del bé comú i de l’interès col·lectiu, la idea de promoure la cooperació i el suport mutu… És important que hi hagi més diàleg: que l’acció comunitària s’apropi més a la dimensió socioeconòmica de l’economia solidària per enfortir projectes i processos, i que l’economia solidària pugui incorporar la dimensió comunitària, perquè d’aquesta manera pot contribuir a la millora de l’entorn. Aquest és l’objectiu de la guia que publiquem.

“Hem elaborat un model propi per facilitar a les organitzacions de l’economia solidària que puguin aterrar i aplicar la dimensió comunitària”

Què pot aportar la “Guia per incorporar la dimensió comunitària a l’economia solidària”?

D’una banda, volem que serveixi per apropar aquests dos mons. A la guia intentem reconèixer i visibilitzar les reflexions i les pràctiques comunitàries que des de fa temps ja s’estan duent a terme des d’iniciatives de l’economia solidària, perquè moltes poden ser inspiradores. A partir d’aquí, hem elaborat un model propi per facilitar a les organitzacions de l’economia solidària que puguin aterrar i aplicar la dimensió comunitària. La idea és que puguem passar de les paraules als fets i que s’arribin a concretar canvis en les organitzacions. Hem posat el focus en incidir en les cooperatives de treball i iniciatives socioeconòmiques, és a dir, aquelles que tenen com a base l’activitat econòmica i que, poden sentir-se menys interpel·lades per allò comunitari.

Quins són els reptes o les dificultats que heu detectat que pot tenir l’economia solidària a l’hora de posar-se les ulleres comunitàries?

Sovint, les iniciatives socioeconòmiques de l’ESS identifiquen acció comunitària només amb allò que té a veure amb l’arrelament territorial o amb l’articulació amb altres agents, i com que són processos que acostumen a requerir molts recursos i energia, en alguns casos això crea resistència. Però l’acció comunitària va més enllà, i hi ha moltes maneres de contribuir-hi. Una altra qüestió que posen sobre la taula col·lectius com MigrESS és que sovint l’economia solidària no incorpora ni reflecteix la composició diversa de la societat, i que de vegades no és una eina viable per a certs sectors socials, sobretot per la gent en situació més precària o més invisible. També hem detectat tensions que es donen en processos d’articulació de l’economia solidària amb altres agents com moviments socials, veïnals o amb el teixit associatiu. De vegades, costa consensuar objectius i hi ha dificultats amb definir quin és el rol de cadascú.

“Hem recollit experiències d’organitzacions diverses que generen condicions per a l’acció comunitària”

Pots explicar algun exemple de pràctica comunitària en alguna organització de l’ESS que us hagi inspirat per elaborar la guia?

Hem recollit experiències d’organitzacions diverses que generen condicions per a l’acció comunitària. Per exemple, la cooperativa Tres Cadires, a Arbeca, comparteix el seu obrador agroalimentari amb altres productores del territori, i promou la creació de xarxes al territori per potenciar la comercialització i la distribució conjunta. El cinema cooperatiu Zumzeig, al barri de Sants, ha generat el carnet Amiga del Zumzeig per reforçar la seva comunitat i oferir espais per fer-se escoltar i aportar idees al projecte per fer-lo créixer. O el Gimnàs Sant Pau, al Raval, van crear un projecte de piscina per a mares musulmanes i els seus nadons,  un vestidor específic per a dones trans i faciliten l’accés a persones sense sostre, sense papers o en risc d’exclusió social, per les quals l’accés al gimnàs és gratuït. Són algunes de les pràctiques que ens han inspirat en el procés d’elaboració de la guia.

En l’elaboració de la guia, heu pogut extreure aprenentatges per aplicar-los vosaltres mateixes a Marges?

Sí, fa temps que com a cooperativa donem voltes a com podem fer el nostre projecte col·lectiu més comunitari. La guia ens ha servit per tenir un marc propi i poder reflexionar sobre diverses qüestions. Per exemple, el procés ens ha ajudat a treballar l’arrelament territorial i reconèixer que, tot i que som una entitat que treballa a tot Catalunya i no tenim oficina determinada, les persones sòcies de la cooperativa estem arrelades cadascuna al seu territori i aportem coses del nostre territori a la nostra feina i a la inversa. I que també fem una feina d’incidència amb la gent amb qui treballem per conscienciar de la importància de conèixer, respectar i adaptar-se als territoris de què es forma part. També estem intentant definir i entendre quina és la comunitat de Marges més enllà de les sòcies treballadores i estem repensant les relacions que establim amb clients, proveïdores o altres cooperatives del sector. En definitiva, hem pogut identificar pràctiques comunitàries que ja veníem fent al territori i que potser no hi havíem posat nom i explorar d’altres. El següent pas serà aplicar-nos el model de nivells de la guia a nosaltres mateixes.

A més d’aquesta guia, quins altres recursos i eines dona Marges per a què les organitzacions puguin enfortir el seu treball comunitari?

Som una cooperativa de consultoria social especialitzada en acció comunitària que treballem a tota Catalunya oferint formació en acció comunitària i fent acompanyaments a organitzacions o administracions per a què desenvolupin i consolidin els seus models de treball comunitari. També fem revisió de programes i estratègies d’equips comunitaris i acompanyem processos de dinamització comunitària al territori. Finalment, tenim una pota de recerca i de disseny de polítiques públiques.