En aquest article, anomenat 'Impact on mental health and well-being of the dialogic literary gathering among women in a primary healthcare centre' (“Impacte en la salut mental i el benestar de les tertúlies literàries dialògiques entre dones en un centre d’atenció primària”), s’explica què són les tertúlies literàries dialògiques (DLG per les seves sigles en anglès) en general i els beneficis que aporten i que han descrit altres estudis, i es centra en el cas de la tertúlia que duu lloc al CAP de La Pau durant dues hores cada dimarts pel matí. S'ha publicat al volum 19 de la revista 'International Journal of Qualitative Studies on Health and Well-Being'.
El motiu pel qual s’ha triat aquest CAP en concret és senzill: la primera tertúlia que es va fer d’aquest estil a Barcelona va ser a l’Escola de Persones Adultes de La Verneda-Sant Martí l’any 1978 per part del professor Ramon Flecha i un grup d’adults (la majoria dones) sense cap títol acadèmic. Flecha volia trencar l’estereotip que la gent sense estudis no podia llegir ni gaudir de literatura clàssica, però va aconseguir que les persones participants poguessin canviar la seva vida i la del seu barri. Avui en dia hi ha més de quinze mil DLG per arreu del món.
Però què són les DLG? Són tertúlies en les quals es llegeixen clàssics de la literatura universal. Mentre fan la lectura, els seus participants escullen frases o fragments amb els que tenen algun vincle, per després posar-ho tot en comú amb la resta gràcies a l’ajuda d’un moderador. La idea no és tant el fet de trobar un sentit al llibre, sinó compartir opinions i vivències i respectar-se entre sí, sempre des d’una posició d’igual a igual, sense fer prevaler una persona per sobre d’una altra. Així, es construeix col·lectivament un significat tant del llibre com de les vides i experiències de les pròpies persones participants.
En el cas de la DLG objecte de l’estudi que s’ha publicat en forma d’article, és una tertúlia que forma part del Pla de Desenvolupament Comunitari de La Verneda. Des del 2017, els encarregats del Pla han estat en contacte amb el CAP per organitzar les tertúlies. Han tingut més d’una trentena de participants, però l’estudi es centra en set dones que hi participen actualment, junt amb la mediadora de les tertúlies i de la directora del CAP. Les dones participants són del barri i tenen entre 55 i 87 anys, i vénen de diferents orígens (quatre de Barcelona, dues d’altres ciutats d’Espanya, i una dona del Brasil).
L’estudi demostra que, com a mínim per aquest grup en concret, la tertúlia comunitària té dos efectes positius principals:
- El primer és que estableix interaccions socials positives, que ajuden a les participants a superar les dificultats i donar sentit a les seves vides, per exemple, pel que fa a crear noves amistats que ajudin a reduir l’estrès. Les participants destaquen que poder parlar de la seva vida ha fet que la seva salut mental i el seu benestar millorin, fins i tot a l’extrem de no necessitar medicació.
- El segon és que millora no només les vides de les participants, també de les de la seva comunitat. Les participants se n’adonen de la seva vàlua, i fan que al seu entorn hi hagi més relacions igualitàries. Llegir clàssics universals els aporta un sentiment d’orgull envers elles mateixes, ja que són obres que gent del seu voltant amb estudis no les han llegit i en canvi elles sí. Així, s’enorgulleixen de les seves pròpies capacitats, i en algun cas també les ha motivat a tornar a estudiar.
La forma de treballar en aquestes tertúlies, on totes les opinions són vàlides i mereixen ser escoltades, també té un impacte a l’àmbit sanitari, no només pel que fa a la salut mental, sinó perquè els permet una relació més igualitària amb els professionals mèdics: les decisions sobre la salut deixen de ser unidireccionals, i passen a desenvolupar-se com un diàleg entre metge i pacient.
En resum: aquestes tertúlies són una aplicació amb èxit de la literatura comunitària a un entorn de salut comunitària, amb impacte no només en les pròpies participants en quan a salut des de la intervenció no farmacològica, sinó també per tot el seu entorn.