La trobada dels grups de costura comunitària amb motiu de la presentació de la guia va aplegar més de cent persones, la majoria dones, entre participants dels projectes i tècniques municipals. Al Centre Cívic Navas, l’energia es desbordava ja abans que les representants de les diverses iniciatives que componien la taula rodona comencessin a explicar les seves experiències.
La Berta, la M. Eugenia, la Marta, la Núria, la Rocío, la Tere, l’Antonina, la Montse, i l’Anna van anar desgranant les raons que les van portar a integrar-se en aquests grups, espais o projectes de dones que, amb l’excusa de la costura, creen dinàmiques de suport mutu i relacions horitzontals i de cura entre elles.
Fem Filigranes: el nou projecte per aixoplugar els grups i espais de costura comunitària
La Guia de la costura comunitària és una de les primeres fites del nou projecte Fem Filigranes, impulsat per Acció Comunitària de l’Ajuntament de Barcelona, que vol analitzar com, des de l’Administració, es pot donar suport i cobertura a tot el teixit d’iniciatives al voltant de la costura comunitària que s’han anat creant els últims 15 anys a la ciutat. Isabel Roca, referent del projecte, explica que la costura és una activitat ideal com a creadora de vincles comunitaris. “I està basat en tres pilars”, segueix. “Per una banda, la necessitat d’espais relacionals de proximitat de moltes dones, que les porta a crear o a afegir-se a aquests grups; per l’altra, el factor de suport mutu que s’hi crea, i, finalment, la vinculació al barri on treballa el grup”. La costura esdevé així un punt de trobada universal que abraça la diversitat d’orígens, d’edats i de trajectòries. No requereix més que màquines de cosir —fins i tot es pot cosir a mà—, a diferència d’altres activitats, com la cuina, que necessita uns espais més complicats. Són espais amables, relativament fàcils, a partir dels quals es poden crear vincles que ajuden aquestes dones a sentir-se part de la comunitat.
“Geografies tèxtils”: aliances entre acció comunitària i interculturalitat
Donades aquestes premisses de relació intercultural en el sí dels gups i espais de costura, Acció Comunitària va cercar la complicitat del programa Barcelona Intercultural de l’Ajuntament i, gràcies a aquesta intercooperació, la guia es va presentar en el context d’un cicle, “Geografies tèxtils”, dins la programació de l’Espai Avinyó, i es coproduiran tres activitats més aquest any a partir de la costura com a element de treball intercultural.
Riquesa dels grups i energia femenina a dojo
La Daniela, membre de Creadoness i facilitadora de la taula rodona a la trobada de presentació de la guia, va incidir en el fet que les activitats de costura no requereixen grans pressupostos, alhora que posen en comú els sabers de les integrants dels grups i, fins i tot, afavoreixen les lluites vitals: entenent el dolor de les altres i oferint ajuda i suport.
Les experiències de les dones en primera persona o com a representants del sentir del seu grup van confirmar el gran valor que avui tenen aquestes iniciatives. La M. Eugenia, d’Entremujeres, grup que es troba setmanalment al Casal de Barri Pou de la Figuera, diu que elles parlen de “costura de supervivència”. Van començar un grupet d’amigues per cosir algunes coses que tenien i s’hi va anar afegint gent del barri, que sovint no sabia cosir i amb qui van compartir els coneixements. Recorda amb una mica, només una mica, de nostàlgia quan havien de carretejar les màquines de cosir pròpies amb els carretons d’anar a comprar. Ara ja disposen de màquines al casal.
Per la seva banda, la Marta, des de la Xarxa de Dones Cosidores, aixeca una adhesió unànime del públic que l’escolta amb la frase: “Gràcies a la Xarxa he aconseguit fer realitat el meu somni: volia ser professora o mestra i ara ho soc, ensenyo a cosir i puc transmetre els meus coneixements”.
Del grup de Verdum, la Rocío diu: “Em vaig apuntar [al grup] amb la meva cosina, perquè estava a l’atur, però no sabia cosir. Ara estic desitjant que s’estripi alguna peça de roba a casa per cosir-la el dia que ens trobem”. També parla de la bona sintonia i la confiança que hi ha entre les membres del grup: “totes tornem els estris que agafem a vegades per fer-los servir a casa”.
Un pas endavant en la producció i el consum responsable
El grup Unint Fils i Creant Llaços, que es troba al Casal de Barri Can Travi, i Teixint Comunitat, del Casal de Gent Gran Vall d’Hebron, exposen un dels fils que també uneix la majoria dels grups de la ciutat, que és la sostenibilitat i la creativitat a l’hora de reciclar. Es tracta de la voluntat de mostrar una altra manera de crear peces de roba: reciclant i reutilitzant teles. La Tere, de Can Travi, explica que volen mirar pel medi ambient, i amb la costura demostren que es poden fer coses molt boniques amb teles que estaven destinades a ser llençades. “Una camisa ens pot servir per fer el forro d’una motxilla”, exemplifica la Montse, del Vall d’Hebron.
La Núria, de la Xarxa de Dones Cosidores, afegeix que el fet de fer producció des dels barris també té implicacions en la manera de consumir: “Són productes de proximitat, que no han recorregut milers de quilòmetres, i cosits sense explotació laboral”, conclou.
Més enllà del suport mutu, una opció laboral?
Un dels reptes d’alguns dels grups és poder ser l’embrió d’un projecte d’emprenedoria, amb el qual les membres poguessin accedir a un suport econòmic. La Xarxa de Dones Cosidores està treballant perquè sigui així; expliquen que ja tenen encàrrecs, que van a fires i que fan campanyes comercials com la de Sant Jordi o Nadal. Tot i això, és un camí llarg i no exempt de complicacions.
La Guia de la costura comunitària, només el primer pas de molts
La guia, fruit de més de 60 entrevistes, recull 54 grups —que no són tots els que hi ha a la ciutat, però sí la majoria—, amb l’objectiu de visibilitzar aquesta realitat i el seu abast. Serà una eina oberta, que s’actualitzarà a mesura que apareguin o es detectin nous grups o espais.
Es va aprofitar aquest recorregut per les iniciatives per preguntar també quines són les necessitats, i la Carme de la Madrid d’Etcèteres i col·laboradora en la confecció de la guia, explica que “n’hi ha de tota mena: des de les més concretes, com màquines de cosir, passant per saber com organitzar una fira per vendre els productes, fins a l’abordatge de conflictes. Hi ha molt camp per recórrer, tenint en compte què hi ha grups molt diversos a tot el territori de la ciutat”.
La presentació de la guia és el tret de sortida del projecte Fem Filigranes, que caminarà a la tardor amb una trobada oberta a tots els grups de costura i a la ciutadania. Les dones i els grups tindran l’oportunitat d’unir forces per mostrar la potència i l’energia que es produeix en aquests grups. Com no podia ser de cap altra manera, seran elles mateixes les que definiran i dissenyaran l’esdeveniment. Quedem atentes a la convocatòria!