Amb la nova “Guia d’autoavaluació de la mirada comunitària dels equipaments”, publicada recentment per l’Ajuntament de Barcelona, es vol facilitar que les persones que treballen o participen en la gestió dels equipaments de la ciutat puguin avançar en la construcció d’aquesta mirada comunitària.
I és que un equipament, en principi, és un espai físic on s’ofereixen serveis públics, però pot anar més enllà incorporant l’aspecte comunitari. Aquesta mirada no és res més que la voluntat de desenvolupar les activitats amb un diàleg amb l’entorn, intentant que sigui accessible per a tothom, i promovent la participació comunitària de les persones i entitats que el fan servir. La guia, de fet, està organitzada entorn d’aquests conceptes.
Què vol dir un equipament dialogant, accessible i participatiu?
D’entrada es podria pensar que un equipament “ofereix” activitats a la gent, el teixit veïnal i associatiu del voltant, que les consumeixen o utilitzen. Però per relacionar-nos-hi de forma comunitària s’ha d’escoltar aquest entorn, se l’ha de conèixer i reconèixer com a agent actiu, que es pot autoorganitzar.
Pel que fa a l’accessibilitat, queda clar que ha de ser un espai obert a tothom i que tothom s’hi ha de sentir convidat. I no parlem només de la vessant “inclusiva” per acollir els col·lectius diversos de la ciutat, sinó que s’ha d’obrir les portes a tots els grups socials, a les entitats i a altres serveis públics.
La participació comunitària és aquella que fa. No la que només opina, vota o assisteix a una activitat, sinó la que construeix projectes amb altres persones, la que actua, s’implica i s’autogestiona, i fa servir els equipaments precisament per aquesta vida en col·lectiu.
Us convidem a descarregar i fer ús d’aquesta guia, que amplia tots aquests conceptes i que ofereix eines d’autodiagnosi i autoavaluació.