“¡Viva La Trini!” és un dels crits que es van poder sentir al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona fa unes setmanes. Eren Maletas Viejas, recollien el Premi Ciutat de Barcelona en la categoria Cultura Popular i Comunitària, i van deixar clar que són de barri. Elles fan cultura des de la Trinitat Vella.
A la pel·lícula ‘Chavalas’, que dirigeixen i escriuen les germanes Rodríguez Colàs, hi ha una escena on apareix una exposició fotogràfica des dels balcons d’un barri perifèric. El col·lectiu Maletas Viejas ja van fer, l’any 2018, teatre des dels balcons i les terrasses del veïnat de la Trinitat Vella o La Trini, com es refereixen al seu barri. ‘El ascensor’ va ser una de les ‘performances’ de teatre de la primera edició del Festival El Charco. “Girava al voltant dels conceptes de dona i perifèria”, explica la Nadia Vázquez, participant de Maletas i fotògrafa durant el festival multidisciplinari.
El Charco és un dels projectes pels quals enguany han rebut el Premi Ciutat de Barcelona. Una festa cultural que inclou diferents disciplines artístiques i que reivindica que “la cultura també existeix fora de Barcelona”. Amb el mateix nombre d’edicions celebrades que de truncades per la covid-19, esperen poder celebrar la tercera edició l’octubre de 2022.
Creació jove i de barri
La Nadia, el Dani, el Pau, la Maria, la Rocio, el David i l’Elena són alguns dels noms que hi ha darrere de la maquinària que posa en marxa Maletas Viejas, que hereta el nom dels seus inicis com a col·lectiu teatral. Són joves, creadores i onegen la bandera d’orgull de barri per on passen. “No diem només La Trini ‘existeix’. La Trini pot aportar molt a la ciutat”, diu el Dani Ruiz, un dels joves que va impulsar el projecte.
Amb una mirada interseccional sobre la realitat dels i les joves. Parlen de classe, de drets LGTBI, d’antiracisme i de feminismes. La prova en són també els projectes l’Orgull de La Trini i el documental ‘Els joves fan coses’, que defuig els discursos de joves ni-ni i reivindica el talent juvenil.
“Volíem crear un espai segur i un punt de trobada per a tota mena d’artistes i joves”
Els inicis de Maletas
Les places del barri, el centre cívic i alguns dels bars han estat l’escenari des d’on s’ha gestat el projecte, en aquests quatre anys de vida. El món associatiu no els agafa de primeres. Molts i moltes d’elles ja han estat implicats en col·lectius del barri a través de l’associació flamenca o la colla gegantera. Tot i així, “volien aportar la seva visió al teixit associatiu”. Com? Creant un espai segur i un punt de trobada per a tota mena d’artistes i joves.
Al projecte hi estan implicades veïnes del barri, però també hi ha qui es desplaça gairebé diàriament per implicar-se en la vida artística i cultural de La Trini. Com fa la Nadia. Ella va arribar a la plataforma per fer una col·laboració. Viu a Porta i pràcticament passa més temps a la Trinitat Vella que al seu barri. “Vaig conèixer el Dani quan estudiàvem junts el batxillerat artístic.” Al cap d’uns anys, la van contactar per col·laborar en la primera edició d’El Charco. “Em vaig enamorar del projecte i del barri.”.
“Somos lo olvidado de lo olvidado, somos el metaolvido.”
Cultura i reivindicació de classe
L’Anna Pacheco, periodista i veïna de Sant Andreu, al seu primer llibre, ‘Guapas, listas, limpias’, narra el moment en què la protagonista, veïna de la perifèria, aterra a la universitat i entra en contacte amb altres realitats benestants / la burgesia. Sobre això el Dani també identifica aquest moment “en què et sents un ‘bicho raro’” i fa bromes sobre ser jove en un barri de classe treballadora. “Somos lo olvidado de lo olvidado. Somos el metaolvido.”
Un premi que és de totes les veïnes del barri El centenari Forn Trinitat ha exhibit durant gairebé un mes el Premi Ciutat de Barcelona d’aquesta entitat cultural i juvenil. Darrere d’això hi ha dos motius. D’una banda, es tracta d’una mostra d’agraïment als comerços de proximitat, “que sempre han donat suport al projecte”. D’altra banda, reflecteix una situació precària: “Encara no tenim un local, ni un espai de reunió.”