La Núria Salas és una cosidora. Cus de tot. Motxilles, banderoles, mascaretes i tot el que les clientes encarreguin a la Xarxa de Dones Cosidores. O el que elles decideixin cosir, com ara les bosses que venen els dies que van a mercats i festes. Com el dia de Sant Jordi, el 23 d’abril, que ja estan preparant activament: ja s’acosta! La Núria ha trobat en la Xarxa un espai on se sent còmoda, tranquil·la i on hi ha trobat una segona família.
Quina és la teva trajectòria i com vas arribar a la Xarxa?
Soc de Barberà del Vallès, on havia fet diferents cursets per reincorporar-me a la vida laboral, ja que després d’haver treballat durant molts anys en diferents feines, entre aquestes vint anys en una tintoreria, em trobava en un moment on estava una mica sense rumb. Una de les professores, la Carme de la Madrid, de la cooperativa Etcèteres, em va parlar del projecte de la Xarxa i com que una de les coses que més m’agrada és la costura, m’hi vaig anar incorporant a poc a poc i ara ja fa uns quants anys que hi participo.
Què és ara la Xarxa de Dones Cosidores?
De moment som un grup de dones sota el paraigua de la Fundació Pare Manel i la Cooperativa Etcèteres, però ens estem formant per caminar cap a un format més autònom, que podria ser una associació o fins i tot una cooperativa. Cosim encàrrecs que ens fan de diferents llocs com, per exemple, aquestes motxilles que ens ha encarregat el Districte de les Corts, però també fem articles per vendre directament en algunes fires en les quals participem. A més, estem fent molta formació en costura; jo ja he començat a fer de professora de veïnes en el Repunt d’Horta, que és un espai on poden venir a aprendre a cosir i a utilitzar les màquines, si els cal.
Teniu un local a Horta, vens cada dia?
La majoria de dies vinc, però és flexible; si no puc per alguna raó, les companyes hi són i a l’inrevés. Jo puc cobrir alguna companya quan cal. Som 23 dones cosidores, però pel local passen més de seixanta persones a la setmana. Aquest local el vam aconseguir per diverses raons. D’una banda, vam guanyar el premi
M. Aurèlia Campmany 8 de Març el 2020. De l’altra, se’ns va reconèixer molt el projecte mascaretes en xarxa i, des del principi, el servei d’acció comunitària de l’Ajuntament ens ha donat suport.
Com són les companyes de la Xarxa?
És un grup molt divers, som dones d’aquí i d’allà, compartim moltes coses però sobretot l’amor per la costura. Ens veiem d’igual a igual. Estem organitzades en grups petits per poder fer coses de manera més eficient, com la formació o la producció dels encàrrecs. Som diverses, en part perquè el projecte és el resultat de la unió de grups diferents de dones cosidores de la ciutat*. El que ens va unir molt va ser un viatge al Marroc, ara ja fa un temps, el mes de desembre del 2019. Va ser el viatge de devolució, ja que unes dones marroquines havien estat aquí el 2018 per intercanviar amb nosaltres coneixements. El 2021 també vam fer un viatge a Madrid, en el qual vam conèixer projectes comunitaris semblants al nostre.
Què fa que tinguis ganes de venir quasi cada dia?
Em trobo molt bé aquí; mira el sostre, veus aquestes teles penjant? És una mica un símbol: cosir coses així em dona molta calma, em relaxa. I sobretot em sento bé per les companyes. És un lloc de suport mutu, on fem el que ens agrada i ens sentim útils. Recordes la pandèmia? Vam fer milers de mascaretes en equip, coordinant-nos a distància; érem un equip. A més he rebut molta formació i, gràcies a això, ara jo mateixa puc donar classes de costura. I, per acabar, els meus valors estan completament alineats amb els del projecte.
Quins són aquests valors?
Les grans marques han estat pagant molt malament les feines de costura, estan enviant la roba a cosir lluny per pagar encara menys i amb condicions laborals horribles, i aquí creiem que això s’hauria de revertir. Com a Xarxa, pensem que s’ha de tornar a valorar la feina de les cosidores, de les modistes, tornar a reciclar i sobretot no comprar tant sovint roba i més roba. No pot ser que paguis per una samarreta 3 € sense saber en quines condicions està feta, per després llençar-la al cap de poc temps. La gent s’està conscienciant i cada vegada hi ha més persones interessades a venir al Repunt d’Horta a aprendre els bàsics de la costura per poder fer arranjaments i crear-se la seva pròpia roba. I els encàrrecs que ens fan també són un senyal que es valora una mica més com i on es produeixen les coses.
Teniu vinculació amb altres entitats del barri?
A part de les classes de costura, que bàsicament són per a veïnes, també impartim tallers per a dones derivades dels serveis socials del districte, vam anar i tornarem a La Clota Market, obrim el local per Sant Jordi, participem a la festa major, tenim un projecte conjunt amb l’associació Hebe, que és al barri i té una fusteria on també formen dones.
Què destacaries del projecte?
El més important de la Xarxa és que volem canviar coses, i que ho fem juntes: volem que es valori l’ofici de cosidora, volem que la gent canviï i consumeixi d’una altra manera i volem cuidar-nos entre nosaltres: venim a cosir però cuidant-nos.