El nou curs democràtic va donar pas a l’esclat de la cultura popular i a la reapropiació de carrers i places. La presidenta del Districte de Gràcia,Francesca Masgoret, aspirava a treure la cultura al carrer, un objectiu que simbolitzava el canvi d’època. Fer cultura en l’espai públic significava, al cap i a la fi, fer de la ciutat un entorn més democràtic. Les iniciatives culturals dels Consells Municipals de Districte van reflectir aquella Barcelona que recuperava, en ple dret, l’espai públic. 

El Districte de Gràcia reafirmà el seu caràcter plenament popular amb les Festes Majors, la revifada dels carrers guarnits, els nous gegants, el nou drac... i tota l’activitat cívico-popular que omplí els carrers de cultura perquè «cultura s’escriu amb “c” de carrer».

La presidenta del Districte Francesca Masgoret afirmava que els moviments socials urbans havien recuperat «el carrer i la plaça com a lloc de festa». El 1981 el Consell Municipal del Districte de Gràcia va invertir més de dos milions de pessetes per a les Festes Majors més concorregudes dels darrers trenta anys. 

Els carnavals, els balls populars i els castellers van passar a conviure amb els nous gegants i el nou drac, alhora que s’ampliaven els carrers guarnits a la Festa Major. Fins i tot festivitats religioses com Sant Medir, que havia conviscut amb tots els règims polítics, van prendre una nova significació. L’any 1980 es va celebrar el seu 150è aniversari i ho va fer amb un gran desplegament, tot integrant-hi les noves autoritats municipals del Districte.