La nova cultura democràtica
Amb l’obertura d’un nou curs democràtic es va produir una reapropiació popular dels carrers. Lluny quedaven els anys en què el franquisme se n’atribuïa l’ús exclusiu. Poder disposar de l’espai públic es va viure com un alliberament i van aflorar nombroses iniciatives que recollien l’esperit dels nous temps.
La nova cultura democràtica tenia, en el carrer, el seu element fonamental. Els consells municipals de districte es van proposar treure la cultura de les biblioteques i, així, fer dels carrers de la ciutat entorns més democràtics.
La tradició associativa de Nou Barris va fer que les iniciatives des de baix brollessin arreu. Amb l’ocupació de la planta asfàltica i la constitució de l’Ateneu Popular de Nou Barris, com a centre cívic municipal però sota gestió veïnal, els habitants del districte van passar a disposar d’un espai per a la festa i la cultura en gran format.
L’Ateneu Popular de Nou Barris és l’exemple més representatiu de la lluita veïnal. Amb l’entrada i l’ocupació de la planta els dies 4 i 5 de juny de 1977, aquest edifici passà a convertir-se en un ateneu popular, símbol del triomf de la lluita democràtica. (Autor: Miquel Vallès, AMDNB)
Gràcies a l’esforç del moviment veïnal, l’Ateneu Popular de Nou Barris es consolidà com un equipament cultural de primer rengle i un dels principals motors d’acció cultural, artística i popular del districte (Autor desconegut, Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris)
El primer ajuntament democràtic fou l’artífex de la recuperació del Carnestoltes com un festa cívico-popular que omplí els carrers dels barris. El febrer de 1982, al Carnestoltes de Nou Barris hi participà una comparsa reivindicativa que reclamava l’arribada del metro al districte. (Autor desconegut, Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris)
La innovadora Regidoria de Joventut de l’Ajuntament de Barcelona, encapçalada pel regidor Enric Truñó, va ser la responsable d’incentivar els joves barcelonins a organitzar-se i celebrar accions de caràcter popular als barris de la ciutat. Un exemple d’aquesta nova política fou la 1a Setmana de la Joventut celebrada l’any 1980. (Autor desconegut, Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris)