Amb l’obertura d’un nou curs democràtic es va produir una reapropiació popular dels carrers. Lluny quedaven els anys en què el franquisme se n’atribuïa l’ús exclusiu. La recuperació de l’espai públic es va viure com un alliberament i van aflorar nombroses iniciatives que recollien l’esperit dels nous temps.

La nova cultura democràtica tenia, en el carrer, el seu element fonamental. Fer cultura a l’espai públic significava, al cap i a la fi, fer de la ciutat un entorn més democràtic.

Les Festes Majors de Sants havien anat perdent una centralitat que el Consell del Districte es va proposar reimpulsar.

Els moviments socials havien contribuït a recuperar places i carrers dels quals ara es podia disposar com a llocs de festa. En un context d’ofec econòmic de l’Ajuntament i d’enormes mancances urbanístiques a escala de ciutat, la despesa pública en cultura popular va ser modesta, però no insignificant. L’Ajuntament es limitava a coordinar i subvencionar uns actes que durant la primera legislatura van ser modestos, mentre que l’organització de les festes requeia sobre els mateixos veïns i veïnes. La cultura era al carrer. Fins i tot la festa de Sant Medir va prendre una nova significació.