El 1979 va ser, en molts aspectes, l’any zero per a Nou Barris. El districte tenia els majors dèficits de la ciutat i per això va concentrar també l’atenció de les noves autoritats municipals. Les demandes populars llargament reivindicades, van trobar en el nou context democràtic l’oportunitat d’acomplir-se.

Els objectius prioritaris del nou Ajuntament democràtic eren la humanització de la ciutat, la reforma administrativa i l’ordenació de la regió metropolitana. Una atenció destacada es va dedicar a la fita clau del mandat: la descentralització del poder municipal vinculada a una major participació ciutadana.

El Districte IX, que representava vora el 20% dels habitants de Barcelona i més de 300.000 electors, englobava els barris que més havien crescut en població durant els anys d’urbanització massiva: Sant Andreu, Bon Pastor, Verdum, la Trinitat o Ciutat Meridiana.

El PSC va obtenir els seus millors resultats a nivell de ciutat al Districte IX, amb el 40,5% dels vots i 6 regidors. Li seguia el PSUC amb el 26,1% i 4 regidors, on també aconseguia el seu màxim electoral. Molt per darrere hi quedaven CC-UCD (11,9%, 1 regidor), CiU (10,6%, 1 regidor), ERC (4,2%, 1 regidor) i dos partits menors que es van fer amb els dos últims regidors, el Partit del Treball de Catalunya i els Comunistes.