La fi del franquisme municipal
Les eleccions del 3 d’abril de 1979 van inaugurar una nova etapa, la dels governs democràtics municipals, i van posar fi al franquisme local.
L’oposició antifranquista havia demostrat tenir la seva major força en els àmbits locals, i molt particularment a les grans urbs d’arreu del país. Per aquest motiu els governs d’Arias Navarro (1974-1976) i d’Adolfo Suárez (1976-1977 i 1977-1981) van postergar tant com els va ser possible l’elecció d’ajuntaments democràtics. Temien que el canvi polític, iniciat després de la mort del general Franco i canalitzat a través de les institucions, es pogués desbordar per la participació des de baix.
En el quarantè aniversari de la recuperació de la democràcia local, abordem la història de la primera legislatura municipal, que va posar les bases per a una profunda transformació de Barcelona.
La forta mobilització social dels darrers anys del franquisme va fer possible l’esclat de la democràcia a nivell municipal a partir de les eleccions del 3 d’abril de 1979. Fotografies de la manifestació de l’11 de setembre de 1979 a la Ronda Universitat de Barcelona (AFB, La crònica gràfica de Barcelona, Pérez de Rozas, fotoperiodista, 11 de setembre de 1979).
La forta mobilització social dels darrers anys del franquisme va fer possible l’esclat de la democràcia a nivell municipal a partir de les eleccions del 3 d’abril de 1979. Fotografies de la manifestació de l’11 de setembre de 1979 a la Ronda Universitat de Barcelona (AFB, La crònica gràfica de Barcelona, Pérez de Rozas, fotoperiodista, 11 de setembre de 1979).