Amb la crisi econòmica dels anys setanta, la desindustrialització de Barcelona es va accelerar. La manca d’equipaments a la ciutat va propiciar que les antigues fàbriques es convertissin en objecte de demandes veïnals per ubicar-hi nous equipaments.

El Districte IX era l’únic de Barcelona sense institut. Quan la Harry Walker —convertida en símbol del radicalisme obrer durant el franquisme— va tancar les seves instal·lacions, les associacions veïnals van reivindicar l’espai per ubicar-hi un institut, que el 1976 es va instal·lar en barracons.

El primer ajuntament democràtic va iniciar la construcció de les instal·lacions escolars i el 1983 es va inaugurar finalment, l’Institut Sant Andreu.

Durant aquest primer mandat, es va treballar fermament en l’atenció ciutada, i és així com s’expliquen la inauguració de dos importants equipament socials per al barri: el Centre de Serveis Socials Pau Casals i la Biblioteca Popular de Roquetes, inaugurada el 1982, gràcies a un conveni amb la Diputació de Barcelona.