Marta Jordan: "Anava a Vil·la Joana a traduir una obra i en vaig traduir dues!"

La polonesa Marta Jordan va ser resident al MUHBA Vil·la Joana el passat mes de maig. Traductora del castellà al polonès, va venir a Barcelona per tirar endavant la traducció de l’obra de Juan Mayorga Últimas palabras de Copito de Nieve. “Ja que enguany fa 20 anys de la mort del goril·la albí i de la publicació de l’obra de Mayorga, em va semblar que era el moment adequat per fer aquesta traducció i difondre-la a Polònia”, explica Jordan. I no va desaprofitar el temps: en les tres setmanes d’estada va pràcticament enllestir no només la feina prevista, sinó que també va embastar la traducció de Las niñas no deberían jugar al fútbol, de Marta Buchaca. “Anava a Vil·la Joana a traduir una obra i en vaig traduir dues!”, exclama Jordan, que defineix com a “molt fructífera” la seva estada, i les condicions que ofereix Vil·la Joana com a “immillorables”. Recomana, però, a qui vulgui optar a fer-hi una residència literària que “consideri bé la seva condició física”, ja que “l’accés és força pronunciat i la distància fins al supermercat més proper pot ser un obstacle per a una persona que no estigui acostumada a caminar”.

La seva residència va coincidir amb la Nit dels Museus, durant la qual, ens explica, va visitar la galeria Espai Subirachs i va poder conèixer la filla de l’escultor Josep Maria Subirachs. També va assistir al Festival Internacional de Poesia —”vaig entrar per primer vegada al Palau de la Música i vaig quedar impressionada per la seva bellesa”—, i al Teatre Romea va veure l’obra La isla del aire, d’Alejandro Palomas i protagonitzada per Núria Espert. A la Beckett va seguir el muntatge Eufòria, de Lara Díez Quintanilla, i tampoc es va voler perdre L’Oreneta, a La Villarroel, de Guillem Clua, amb Emma Vilarasau i Dafnis Balduz.

També va tenir temps de visitar El Born, Poblenou, la Universitat de Barcelona i el Museu de la Xocolata, i sobretot el Zoo, que tants anys va tenir en Floquet de Neu el seu símbol, el goril·la protagonista del text que va venir a traduir. Ara bé, si una cosa vol destacar del seu pas per Barcelona és que per fi va poder conèixer en persona l’agent teatral Marta Fluvià, després de molts anys intercanviant-se correus electrònics.

En aquests moments la traductora polonesa dona els darrers retocs a les traduccions que va fer en el decurs de la residència, i ja té damunt la taula altres projectes, com la traducció d’algunes obres de la dramaturga Marta Barceló recomanades per Fluvià.

Més informació sobre les residències, en aquest enllaç.