Nada i Laforet és un d’aquells binomis obra-autora inseparables. L’escriptora de novel·les, relats, contes, dietaris de viatges i nombrosos articles periodístics es va consagrar com una de les grans autores de la narrativa espanyola i universal amb aquesta obra, premi Nadal el 1944, amb només 22 anys. L’èxit va suposar un allau d’elogis de grans noms de la literatura de l’època —Azorín, Juan Ramón Jiménez o Ramón J. Sender—. Tot i que la seva carrera com a escriptora va continuar, Nada va marcar un abans i un després. Es va retirar del món literari a mitjan anys seixanta, però el 2003 es va publicar un recull de 76 cartes fruit d’una relació epistolar amb Sender, on, entre d’altres temes, reflexionava sobre la dificultat de ser i escriure com una dona. Entre els nombrosos homenatges pòstums, es va penjar el seu retrat a l’Ateneu de Madrid (2021), va ser la segona dona inclosa, després d’Emilia Pardo Bazán. La parada de metro Virrei Amat està molt a prop de la plaça dedicada a la seva memòria.
Escriptora de novel·les, relats, contes, dietaris de viatges i nombrosos articles periodístics. La seva obra Nada, premi Nadal 1944, és un dels grans clàssics de la narrativa universal.