L’Ajuntament de Barcelona va posar en marxa l’any 2024 “Converses feministes”, un projecte amb voluntat de continuïtat que té com a objectiu esdevenir un mecanisme participatiu de diàleg i debat directe entre dones, entitats, organitzacions i l’administració per innovar i nodrir les polítiques d’àmbits estratègics i aconseguir una igualtat real i efectiva.

“Converses feministes” va començar el gener amb sis grups de treball en diferents districtes de la ciutat sobre les temàtiques següents: Economia i treball, Educació, Cultura, Esports, Salut i justícia, i Acció social.

En cadascun d’aquests grups, es va comptar amb la participació de persones expertes o membres d’algunes entitats i organitzacions de la ciutat i es va dur a terme un debat entre totes les persones participants al voltant de preguntes com ara: Quines són les necessitats i les problemàtiques més importants de les dones en aquest àmbit? Què podem fer-hi des de l’Ajuntament? Quines polítiques actuals funcionen i què caldria millorar o innovar?

La primera edició de “Converses feministes” es va cloure amb unes jornades participatives obertes a la ciutadania el mes de març a l’Auditori de la Universitat Pompeu Fabra, en què van participar més de 300 persones.  La iniciativa es va celebrar durant dos dies consecutius i va servir per posar en comú tota la feina prèvia dels grups, debatre propostes d’actuació i intercanviar idees.

Què es va destacar en cada grup de treball?

  • La importància de tenir una mirada interseccional;
  • Facilitar l’ocupació i l’accés al mercat de treball de les dones migrades de segona generació;
  • Abordar les principals problemàtiques dels sectors feminitzats i en condicions precàries així com la feminització de la pobresa;
  • Conèixer la situació real de les dones emprenedores.
  • Valorar i abordar el treball de cures en totes les seves dimensions: qui fa la cura, en quines condicions, com són les ocupacions vinculades a les cures, etc;
  • Programes més integrals que tinguin en compte temes com, per exemple, l’habitatge, la situació legal, etc.
  • Projectes de recolzament a dones emprenedores.
  • La importància de tenir una visió global de l’educació, més enllà de la formal;
  • Tenir en compte el context cultural de forma més efectiva;
  • Abordar la precarietat laboral de les treballadores de les escoles bressol;
  • Contemplar les necessitats específiques dels infants amb discapacitat.
  • Dificultats de conciliació tant per part del públic/audiència com per part de les artistes i creadores;
  • Preocupació pels discursos antifeministes entre alguns joves i per l’androcentrisme en el sector i els relats culturals, amb una important manca de diversitat;
  • Desigualtat de gènere entre els artistes professionals i manca de paritat en els llocs de presa de decisions;
  • Necessitat d’apropar la cultura de ciutat als barris;
  • Importància de fomentar el vincle entre educació reglada i cultura.
  • Desigualtat dels mitjans de comunicació alhora de parlar de la pràctica esportiva femenina en relació a la masculina. Es detecta que parlen més de la vida de les dones esportistes que dels seus mèrits esportius;
  • Elevat grau d’abandonament de l’esport entre les dones a l’adolescència;
  • Manca de perspectiva feminista de molts clubs esportius;
  • Importància d’abordar l’assetjament sexual i/o de gènere a l’esport;
  • Necessitat d’incorporar la mirada LGTBIQ+.
  • Abordar els problemes de salut mental amb més incidència entre les dones de totes les edats  i  les demències de les dones grans.
  • Reduir l’excessiva medicalització de les dones especialment en processos de dol o situacions de canvis i/o estrès;
  • Treballar per eliminar les bretxes d’accés als serveis de salut, com ara la digital i l’econòmica;
  • Millorar l’atenció a la salut sexual i reproductiva en totes les etapes de la vida (fent espacial èmfasi també en les  dones grans);
  • Potenciar la recerca amb perspectiva de gènere per afinar en els tractaments;
  • Fer una aposta per la figura de la infermera escolar i fomentar el treball en xarxa amb les llevadores;
  • Fomentar els lavabos adaptats per a les copes menstruals als equipaments municipals i instituts.
  • Fomentar el treball en xarxa, incorporant l’àmbit judicial;
  • Aplicar la perspectiva interseccional en l’àmbit jurídic;
  • Manca de recursos per a atendre dones sol·licitants d’asil;
  • Dificultats per a la regularització dels fills/es menors de dones immigrades;
  • Precarietat laboral com a forma de violència, en particular en el sector de les cures.