Més enllà de l’accés a l’educació, per identificar l’existència de desigualtats en l’àmbit educatiu cal observar la composició per sexe dels estudis no obligatoris.

En aquesta qüestió hi ha dues dinàmiques clarament identificables: d’una banda, l’especialització de gènere en les diverses branques de coneixement en tots els nivells educatius, i, de l’altra, la presència majoritària dels homes en les formacions professionals i de les dones en el batxillerat i els estudis universitaris. Cal, doncs, conèixer l’abast d’aquests fenòmens a la ciutat de Barcelona.

El nivell d’instrucció mostra el grau d’estudis de la població. A Barcelona hi ha més dones que homes que no tenen estudis però, a la vegada, estan més representades en estudis universitaris o cicles formatius de grau superior.

En l’ensenyament no obligatori s’observa un fort impacte dels estereotips i els rols de gènere a l’hora d’escollir els estudis. Des de la infància s’orienta noies i nois cap a certes disciplines acadèmiques a les quals socialment se’ls associen aptituds “masculines” o “femenines”.  Aquesta segregació es trasllada posteriorment al mercat laboral.

L’esport és un aspecte molt important per al bon desenvolupament de nens i nenes i adolescents. Moltes pràctiques esportives porten una marca de gènere integrada; és a dir, la percepció que un esport és “de nens” o bé “de nenes”. Aquesta decreix amb l’edat però pot condicionar la pràctica d’unes disciplines esportives en lloc d’altres.