Els barris i la ciutat de Barcelona tenen característiques molt específiques que condicionen els estils de vida, la salut i la mateixa llibertat de les persones que hi viuen. Aquests elements tenen un pes diferent en funció del gènere.

Depenent de les formes que prenen les ciutats i de com organitzen les activitats, és més o menys fàcil dur-les a terme i compartir-les.

La seguretat, l’entorn o el medi ambient són alguns dels factors més rellevants que mostren la desigualtat de gènere en l’espai urbà.

Hi ha tres raons principals per escollir la zona on es resideix: les característiques pròpies de l’habitatge, la proximitat a la xarxa d’amistats i familiars i l’entorn. Cal tenir en compte com pot condicionar aquestes diferències el fet que les dones disposin en menor grau de cotxe privat, de menys temps disponible i també de menys renda.

L’espai públic és un espai de llibertat però també hi ocorren episodis de violència. Les dones hi veuen limitada la seva autonomia per tres raons principals: el risc de patir agressions a l’espai públic és més gran, la seguretat s’ha definit d’acord amb les vivències i necessitats de seguretat dels homes i elles perceben l’espai com a insegur en més ocasions.

Les persones són més sensibles respecte a la sostenibilitat ambiental en els aspectes domèstics dels quals solen fer-se més càrrec. Per això, les dones tenen un nivell lleugerament superior de consciència sobre la importància dels hàbits i comportaments de la vida quotidiana en relació amb la sostenibilitat ambiental.

La majoria d’activitats relacionades amb el treball domèstic i de cura, com són les compres quotidianes o les activitats educatives d’infants, es fan al mateix barri. Això vol dir que aquestes tasques, a Barcelona, es duen a terme majoritàriament mitjançant desplaçaments a peu. Reforçar la vida de barri és al mateix temps un mecanisme que facilita la realització d’aquestes feines.