Ocupacions

L’actual estructura econòmica privilegia el treball remunerat i dificulta la seva compatibilitat amb altres esferes de la vida com el treball domèstic, de cures i afectes; és a dir, aquelles tasques destinades a atendre el manteniment de la llar i la cura i que sovint recauen en les dones.

La manca de corresponsabilitat en els treballs domèstics entre homes i dones fa que moltes dones hagin d’optar per una jornada laboral parcial o reduïda. D’altra banda, en el treball remunerat també es produeixen desigualtats de gènere que afecten les condicions laborals: les dones estan subjectes a les formes de contractació més precàries, així com a la manca de participació en la presa de decisions i escassa presència en els llocs de responsabilitat. Tot plegat acaba configurant l’existència de la bretxa salarial de gènere, un indicador més de la desigualtat d’homes i dones en el mercat de treball remunerat.

L’accés i la permanència al mercat de treball

La divisió sexual del treball, és a dir, la repartició del treball remunerat i de les tasques domèstiques i de les cures entre homes i dones genera desigualtats. En l’àmbit del món laboral aquesta desigualtat es mostra en diferents esferes com, per exemple, el fet que les dones són les que més temps estan desocupades. Això contribueix a la feminització de la pobresa i afecta també les condicions en les quals les dones arriben a la jubilació.

 


 

Segregació horitzontal i vertical

Les desigualtats de gènere en el món laboral també es manifesten a través de la segregació horitzontal i vertical del mercat de treball. La segregació horitzontal concentra homes i dones en determinades ocupacions i llocs de treball a partir d’una atribució cultural i social que les considera posicions “masculines” o “femenines”. Aquesta segregació horitzontal es complementa també amb una segregació vertical en què els càrrecs de poder o de decisió són majoritàriament masculins.