El perfil sociodemogràfic recull les principals característiques de les dones i els homes que viuen a Barcelona. Permet analitzar la població segons la seva edat i sexe, l’estructura de les seves llars i les taxes d’immigració i emigració.

Observar aquestes dades és clau per entendre la realitat de les dones i per identificar les desigualtats de gènere a la ciutat.

A Barcelona, una mica més de la meitat de les persones que hi viuen són dones i tenen tendència a viure més anys que els homes. Curiosament, aquesta feminització de la vellesa té associada una desigualtat de gènere. Les dones de més de 65 anys tenen un índex més alt de pobresa que els homes, ja que moltes d’elles han dut a terme tasques no remunerades durant la seva vida laboral, el seu entorn social és més reduït i arriben a la vellesa amb una salut pitjor que la dels homes.

Les llars poden estar formades per una sola persona o bé per un grup de persones, les quals poden tenir llaços de parentiu o no. A les llars barcelonines la majoria de persones que viuen soles o amb un o més menors a càrrec són dones. 

Barcelona és una ciutat diversa i que acull persones vingudes d’altres indrets, de la mateixa manera que hi ha un bon gruix de persones que marxen de la ciutat. En els darrers anys, la tendència ha estat un saldo migratori positiu, és a dir, hi ha hagut més arribades que sortides. La majoria de les dones immigrades pateixen múltiples discriminacions com a conseqüència de la seva condició de dones, migrades, treballadores, o practicants de religions o pertanyents a cultures minoritàries.