La paternitat és una construcció social complexa que no està determinada simplement per la biologia, sinó que varia en funció del context històric, social i cultural. Així, les expectatives socials dels homes respecte a la paternitat marquen sovint els valors sobre el fet de ser pare i quin és el rol concret.

A més, la concepció de la masculinitat hegemònica imperant en un context concret també modifica l’expectativa social en l’exercici de la paternitat. D’aquesta manera, la paternitat pot adquirir múltiples formes que permet que un mateix pare pugui combinar diferents estils de paternitat, en funció del seu projecte individual, del context sociocultural o del seu propi cicle vital o del cicle vital dels fills o filles.

Així, històricament als homes se’ls ha limitat o expropiat l’exercici d’una paternitat activa, responsable i present ja que s’esperava d’ells que es convertissin només en proveïdors econòmics i figures d’autoritat, lluny de la llar i dels fills.

Continguts generals:

  • Models tradicionals de paternitat. Context social i cultural actual
  • Tipus de paternitats. Implicació i vinculació
  • Presència, participació i disponibilitat
  • Acompanyament afectiu i emocional de les criatures
  • Reptes i dificultats de ser pare