Obrera, mestra i activista antifeixista, de ben jove va militar al Bloc Obrer i Camperol de Girona. El 1934 va arribar a Barcelona i pocs mesos més tard va passar a formar part del Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM). El 1936, en plena Guerra Civil, la van nomenar directora de la presó de dones de Barcelona, on va dur a terme notables transformacions per dignificar la vida de les preses. Hi va fer instal·lar dutxes i va organitzar-hi una infermeria i una llar d’infants per als fills de les preses. Després dels fets de maig del 1937 la van destituir i empresonar en una txeca. Dos dies abans de l’entrada de les tropes franquistes per la Diagonal, el 26 de gener del 1939, un grup armat de militants del POUM la va alliberar juntament amb altres preses polítiques. Es va exiliar a França, Mèxic, Veneçuela i, finalment, als Estats Units, on va viure fins a la seva mort. Al cementiri de Montcada i Reixac s’ubica la fossa més gran de represaliats a la rereguarda de Catalunya durant la Guerra Civil espanyola.
Mestra i activista antifeixista, fou empresonada el 1937 i alliberada a la fi de la Guerra Civil per un grup armat del Partit Obrer d’Unificació Marxista, juntament amb altres preses polítiques. S’exilià a diferents països.