La tercera protagonista de la sèrie de reportatges “Dones que mouen l’esport” és la Laia Palau (Barcelona, 1979), un símbol del bàsquet català i nacional. Amb 41 anys, continua a primera línia del bàsquet europeu, capitanejant l’Uni Girona i la Selecció Espanyola. Abans, ha jugat a Espanya, prop de 300 partits amb la selecció espanyola, França, Polònia, la República Txeca i Austràlia, llocs on ha construït una carrera plena d’èxits. Ha guanyat dues Eurolligues, sis lligues espanyoles, quatre lligues txeques, dues lligues franceses, una lliga polonesa, i tres ors europeus, una plata olímpica i una plata mundial, entre moltes altres coses.
Tot i això, considera que tots aquests èxits no han rebut tot el reconeixement que mereixien: “Als últims anys hi ha hagut una mica més de ressò. Però fa molts anys que estem fent molt bé les coses, i que estem aconseguint guanyar. I sempre hem d’estar demostrant que som top. I això ho valorarem quan no ho tinguem”. I és que la Laia Palau és la jugadora amb més partits internacionals i medalles del bàsquet espanyol, superant a jugadors com en Joan Carles Navarro o en Pau Gasol. “L’esport femení parteix d’una base d’infraestructura pitjor que el masculí. Perquè el món de l’esport sempre ha sigut un món més d’homes que de dones. Jo no demano la igualtat, a mi m’agradaria la igualtat d’oportunitats”, sentència Palau.
La Laia Palau ho és tot i ho ha guanyat tot en el món del bàsquet. La seva carrera plena d’èxits esportius l’han convertit en una referent del bàsquet de casa nostra. No obstant això, és conscient que ningú li ha regalat res, i que se la continua valorant perquè segueix al peu del canó: “Jo fa molts anys que faig el mateix, espero que es valori la constància, que segueixo construint, que les coses no s’acaben mai, i que, per molt que hagis guanyat un dia, si l’endemà no tornes a demostrar que pots tornar a guanyar, no serveix de res”.
El currículum basquetbolístic de la Laia Palau és brillant i extens. Darrere tots els èxits s’hi amaguen uns inicis molt lligats a la nostra ciutat. Va començar a jugar a bàsquet de ben petita al barri de les Corts, després va fer el salt al SAFA Claror, i a l’equip de formació de l’Universitari de Barcelona, amb qui va debutar a la màxima competició estatal a l’edat de juvenil. Posteriorment, l’Universitari de Barcelona va arribar a un acord amb el FC Barcelona per convertir-se en la secció femenina de bàsquet del club, equip amb el qual la Laia Palau va aconseguir el seu primer èxit: la Lliga espanyola 2002-03. D’aquella època en guarda un gran record: “Per algú de Barcelona acabar jugant en el club més identitari de la ciutat és un honor”. I tot i que actualment continua jugant a Girona, no descarta tornar a la ciutat que la va veure créixer: “És clar que m’agradaria tornar a Barcelona. Potser com a jugadora no, però d’una altra manera sí que m’agradaria treballar en un projecte potent de Barcelona”.