El dijous 18 d’agost tindrà lloc l’acte de descoberta de la placa literària instal·lada al carrer Gran de Gràcia, 70. Des de la façana del domicili on va viure, la placa homenatja a l’escriptora, dramaturga i periodista Rosa Maria Arquimbau, la qual va néixer a Barcelona el 1909, i on també va morir, l’any 1992. Arquimbau no només és recordada pel seu vessant literari, sinó també com una de les figures claus del feminisme i el sufragisme a la ciutat.
Rosa Maria Arquimbau i Cardil, també coneguda pel pseudònim de “Rosa de Sant Jordi”, nascuda el 27 de març de 1909, va publicar el seu primer recull de contes l’any 1929, amb tan sols 19 anys. A partir d’aquí, ja no es va aturar: el 1930, quan ja col·laborava amb un grapat de diaris i setmanaris d’esquerres, va publicar un seguit de reportatges amb vena social a la revista Imatges, i també escrivia una columna al setmanari La Rambla on comentava de manera irònica els canvis que protagonitzaven les dones.
Els diaris de caràcter més conservador sovint quedaven escandalitzats amb els seus articles, fet que no la va tirar enrere. Literatura i activisme no la van espantar mai, i sempre va ser una gran defensora dels drets de les dones. Per exemple, es va esforçar a agrupar dones catalanes en favor del vot femení i va ser la presidenta del Front Únic Femení Esquerrista.
Un dels aspectes destacables de l’obra d’Arquimbau és la barreja de gèneres, tant en la narrativa com en el periodisme. Les seves columnes periodístiques contenien elements narratius i teatrals, així com les seves obres plantejaven temes que havia esmentat en els seus articles.
Algunes de les seves obres destacables les va publicar durant els anys de la República: Història d’una noia i vint braçalets (1934) i Es rifa un home (1935), a més d’estrenar l’obra teatral Maria la Roja (1938). D’altres obres notables de l’autora podrien ser La pau és un interval (1970) i Quaranta anys perduts (1971), pel que fa a novel·la, i Les dones sàvies (1936) i L’inconvenient de dir-se Martines (1957). Es poden trobar les seves contribucions a diversos mitjans, com La Dona Catalana, Evolució, Flames Noves, Joventut Catalana i La Nau.
La instal·lació de la placa, que tindrà lloc dins el programa d’actes de la Festa Major de Gràcia, forma part del projecte del Mapa Literari de Barcelona.