L’escriptora Najat El Hachmi ha llegit el pregó de la Mercè al Saló de Cent, acte amb què comença la Festa Major de la ciutat.
“Barcelona serà la ciutat de la llibertat si protegeix, promou, difon i garanteix els drets de les nenes i les dones. I si hi ha espais de trobada per al debat i l’intercanvi d’idees i una xarxa forta de relacions que ens permetin emparar-nos en cas de necessitat.”
L’escriptora Najat El Hachmi ha centrat el pregó en la defensa dels drets i les llibertats de les dones i en la diversitat i la pluralitat que caracteritzen Barcelona. En l’acte d’inici de les Festes de la Mercè, El Hachmi ha emplaçat els barcelonins i barcelonines a celebrar tot el que es pugui celebrar.
“Vaig aprendre que fins i tot en les situacions més terribles s’ha de celebrar, compartir el goig d’estar vius amb els altres, contagiar-nos els uns als altres del que Erich Fromm deia que feien les bones mares, que no només ajuden a sostenir la vida, sinó que transmeten la necessitat d’alegrar-nos, de celebrar, el fet d’estar vius.”
Al llarg del seu discurs, l’articulista ha recordat especialment el patiment del poble ucraïnès — enguany Kíiv és la ciutat convidada de la Mercè—, dels migrants que arrisquen la vida creuant el Mediterrani i de les víctimes del terratrèmol del Marroc. També ha reivindicat la necessitat de canviar la perspectiva i empatitzar amb el patiment de les persones i les víctimes de conflictes oblidats.
“Massa sovint la nostra solidaritat i empatia amb les víctimes discrimina per un element tan aleatori, tan random, que dirien ara els més joves, com és el fet de tenir més o menys melanina. Aquest biaix es pot corregir si canviem la perspectiva i ens acostem a les persones, una a una, amb els seus noms i cognoms, les seves històries particulars.”
L’autora d’obres com Jo també sóc catalana o Dilluns ens estimaran ha explicat la importància de Barcelona al llarg de la seva vida com un símbol de llibertat. El Hachmi va néixer a Beni Sibel, un poble de la província marroquina de Nador. Amb 8 anys es va traslladar a viure amb la família a Vic. Des de Vic va anar a viure a Granollers i ara ja fa tretze anys que viu al barri de l’Eixample de la Ciutat Comtal.
“Som moltes les mores de la perifèria, de la perifèria de la perifèria, de la perifèria de comarques, de barris que semblen apartats de tot, on els valors de la democràcia i la igualtat s’escolen per escletxes molt estretes, som moltes les que hem tingut i tenim en Barcelona una mena d’El Dorado de la independència, l’emancipació individual i la llibertat.”
Abans de traslladar-se a Barcelona, El Hachmi ja coneixia la ciutat i ja hi havia passejat gràcies a El quadern gris, de Josep Pla, a la Colometa, de Mercè Rodoreda, o a l’Andrea, de Carmen Laforet.
“L’emoció del que he viscut a Barcelona i l’emoció del que he llegit sobre Barcelona tenen exactament la mateixa intensitat i fan que la ciutat sigui molt més que el que es veu a simple vista.”
Com a dona que ha crescut en el si d’una família musulmana, El Hachmi ha fet una crida perquè les dones trenquin amb l’ordre patriarcal establert, decideixin lliurement sobre el seu futur i tinguin dret al propi cos.
“Jo vaig arribar a la universitat gràcies al meu avi Benisa, que creia que només podíem progressar si rebíem una bona educació, però per al meu pare això de deixar que una dona sola agafés el tren i vingués a un lloc on podia fer el que li donés la gana era més del que podia suportar. La llibertat de les dones fa tanta por que sovint ens prohibeixen les coses que no semblen importants, les que no suposen per si soles un desafiament a l’ordre establert.”
Finalment, l’escriptora ha destacat que encara ara hi ha molt per fer enfront del fonamentalisme identitari que arracona i discrimina les dones i qüestiona l’obligatorietat de portar vel.
“Les mores catalanes hem estat educades en la idea que, si un sol pèl s’escapava de la tela que cobreix els nostres caps, tot se n’aniria en orris i es desfermarien les més terribles tempestes. Però mireu aquestes noies amb les seves melenes al vent que no deixen de mirar el seu propi reflex en cada aparador, senten una alegria inaudita, inimaginable per a les persones anònimes que les envolten: l’alegria de la llibertat de les coses que no semblen importants, que és la veritable llibertat.”
La lectura del pregó de la Mercè, l’acte que dona inici a les festes, ha estat presidida per l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, que després del pregó ha donat pas al tradicional Toc d’Inici, amb les danses de gegants, capgrossos i bèsties populars de la ciutat.
Trobareu tota la informació de la Mercè 2023 a barcelona.cat/lamerce.