Aquest 6 de setembre de 2021 es compleixen cent anys del naixement de Carmen Laforet, escriptora barcelonina que va publicar els seus primers contes al setmanari Mujer, editat a Santander, el 1942, i que va tenir el seu gran èxit literari dos anys més tard amb Nada, novel·la realista que retratava una Barcelona devastada per la Guerra Civil i amb les ferides obertes de la postguerra. Amb Nada va obtenir els premis Nadal i Fastenrath, i anys més tard arribarien altres títols com La isla y los demonios (1952), La mujer nueva (1955) o Un matrimonio (1956). Va rebre també el Premi Nacional de Literatura.
Laforet va viure la infantesa a Las Palmas de Gran Canària, però acabada la guerra, als 18 anys, va tornar a Barcelona, on va cursar Filosofia i Lletres a la UB. Posteriorment es va instal·lar a Madrid. Juan Ramón Jiménez, Azorín i Miguel Delibes van ser alguns dels escriptors que van elogiar la seva obra. L’autora va morir el 28 de febrer de 2004 a Majadahonda, Madrid. Una placa literària situada al número 36 del carrer d’Aribau de Barcelona recorda la casa on va néixer.