El nou Pla de Barris, en marxa a Ciutat Vella i Sants-Montjuïc

25/03/2021 - 12:00

Pla de Barris. Se centrarà en la lluita contra les desigualtats educatives, el reforç de polítiques per a infants i joves i l'aposta pels espais comunitaris.

Se centrarà en la lluita contra les desigualtats educatives, el reforç de polítiques per a infants i joves i l'aposta pels espais comunitaris.

L’Ajuntament, en un procés dissenyat conjuntament amb entitats dels barris, dissenya un Pla per actuar de forma específica per fer front a la crisi social i sanitària generada per la Covid-19. S’hi destinaran un total de 22,6 milions d’euros en els Plans de Barri dels 2 districtes.

Comença el desplegament de la segona edició del Pla de Barris, que amplia el seu impacte als districtes de Sants-Montjuïc i Ciutat Vella. En el cas de Ciutat Vella es reedita un Pla de Barris al Raval que incorpora la totalitat del barri i que manté les línies estratègiques del Pla del Gòtic Sud. En el cas de Sants-Montjuïc, s’incorpora el Pla de Barris del Poble-sec Sec i es mantenen les línies estratègiques d’intervenció a la Marina.

Accions específiques en el marc de la resposta a la crisi de la Covid-19

Aquesta segona edició del Pla de Barris és també un dic de contenció als efectes socials de la Covid-19. Consolida mesures de xoc desplegades durant l’inici de la pandèmia i reforça els projectes que impacten sobre àmbits més tocats per la crisis post pandèmia com l’ocupació, l’activació econòmica o la salut. En aquesta línia, destaca la implementació de l’oficina XARSE a Poble-sSec que ja funciona amb èxit al Raval o les accions dirigides a la reducció de l’escletxa digital, entre d’altres.

El Pla de Barris 2021 – 2024 a Ciutat Vella

Una de les novetats del Pla de Barris de Ciutat Vella és que actua sobre el conjunt del Raval. El pla s’ha definit sobre la filosofia d’incorporar el màxim de veus possibles als espais de seguiment i desplegament. Per tant, es preserven i s’afavoreixen els espais d’intercanvi al voltant de les accions del mateix Pla.

El pressupost per al Pla de Barris al Raval pel període 2021 – 2024 és de 12.250.000 milions d’euros. Segons l’àmbit d’actuació, a Educació i salut pública s’hi destinen 2.600.000 €; a l’àmbit de drets socials, equitat de gènere i acció comunitària, 500.000 €; a l’àmbit d’habitatge, 1.150.000 €; a l’àmbit d’ocupació, impuls econòmic i economia social, 3.300.000 €; a l’àmbit d’espai públic i accessibilitat, 3.500.000 € i a l’àmbit de sostenibilitat ambiental i emergència climàtica, 300.000 €. A més, es destinaran 900.000 euros pel manteniment del Pla de Barris de Gòtic Sud, que preveu principalment actuacions en matèria d’educació i salut pública així com ocupació i impuls econòmic.

Educació

El Raval és un exemple clar d’incidència en la línia educativa. El treball sobre aquest vector millora aspectes que condicionen el desenvolupament dels més joves i el seu entorn. El Pla de Barris preveu les següents actuacions:

  • Ampliació de nous perfils psicosocials als centres educatius. Les vuit escoles del Raval tindran educadors socials i gestors emocionals.
  • Desplegament del programa Caixa d’Eines dins i fora de l’horari lectiu.
  • Reforç de programes d’acompanyament educatiu més enllà de l’ensenyament obligatori.
  • Habilitació de dues sales de cultura de proximitat a centres educatius a Raval Nord i Raval Sud.

Salut Comunitària

El procés de salut comunitària fa un salt qualitatiu i es dota de més recursos per incrementar la incidència al barri. Es dóna prioritat a l’àmbit de la salut preventiva amb perspectiva comunitària.

En aquest sentit, s’actualitzen els objectius que s’han treballat al barri amb èxit en els darrers anys. El procés va arrencar amb la participació d’actors de diferents naturaleses i, en aquesta nova fase, el pilotatge és 100% d’impuls municipal però amb la implicació dels principals agents de salut, CAPs, els serveis i les entitats de cures, etc. En aquest marc, es desenvolupen un total de 10 projectes que treballen en la línia de promoure l’envelliment saludable, la prevenció de la salut mental i les addiccions, i la salut sexual.

Joves

En el cas del Raval, es detecta un potencial de transformació en la generació de joves nascuts a Catalunya però que tenen pares d’origen divers i que, per tant, entenen perfectament les dues cultures nadiues. Diferents projectes que es desenvolupen en el marc del Pla de Barris donen les eines a aquests joves perquè exerceixin de pont real entre comunitats i es visibilitzi en positiu la diversitat del barri.

Espai públic i accessibilitat

S’inverteixen 3.5 milions d’euros del Pla de Barris a la millora de l’espai públic del barri amb perspectiva comunitària i de veïnificació dels espais.

  • Redisseny en clau “veïnificació” d’espais com la plaça dels Àngels per fer-la més verda, tova i veïnal. També de Gardunya i Fleming. En paral•lel continuarà el procés de transformació dels Horts de Sant Pau i de la plaça Castella.
  • S’estudiaran altres actuacions a la via pública com la pacificació tàctica a zones del Raval Sud o intervencions a places per potenciar els usos de la vida quotidiana.
  • Sostenibilitat ambiental, emergència climàtica i habitatge
  • Millores a l’espai públic en clau de refugi climàtic i verdificació urbana.
  • Nova convocatòria de subvencions pel canvi de finestres i altres actuacions que afavoreixin l’eficiència energètica habitacional.
  • Impuls de programes de rehabilitació de finques d’alta complexitat.

Ocupació, impuls econòmic i economia social

Un 30% del pressupost del Pla de Barris del Raval es destina a projectes per a l’impuls de l’ocupació, l’impuls econòmic i l’economia social.

  • Programes adreçats a col·lectius vulnerables. Formació, assessorament i ocupació.
  • Línia de treball per enfortir el comerç local i de proximitat i promoure nova activitat a través del programa Baixos de Protecció Oficial.
  • Es manté l’oficina XARSE d’atenció integral a les persones afectades per la crisi de la Covid-19, amb suport pràctic en la tramitació d’ajudes, formació o derivació a serveis.

El Pla de Barris 2021 – 2024 a Sants-Montjuïc

El Pla de Barris de Sants-Montjuïc manté projectes estratègics a La Marina però la principal novetat és la incorporació del Poble-sSec. Aquest pla compta amb un pressupost de 10.350.000 euros global per als dos barris. D’aquests, 1.000.000 d’euros s’inverteixen en Educació i Salut Pública, 1.87050.000 euros en projectes vinculats a Drets socials, equitat de gènere i acció comunitària, 50.000 euros a l’àmbit de l’habitatge que compta amb una inversió general de 15 milions d’euros per a tots els plans de barri, 2.500.000 a l’àmbit de l’ocupació, impuls econòmic i economia social, 4.050.000 a l’Espai públic i accessibilitat i 1.000.000 d’euros a projectes en l’àmbit de la sostenibilitat ambiental i l’emergència climàtica.

Com en el cas del Raval, l’educació és un vector transcendental però, en aquest cas, amb un abordatge comunitari més marcat i destaca, sobretot, la intervenció en l’espai públic en clau de veïnificació.

Educació i salut pública

  • La Caixa d’Eines adquireix al Poble-sec identitat pròpia. S’aprofitarà la potència i el capital cultural del territori, tant d’entitats del barri arrelades a la cultura popular com dels equipaments culturals de Montjuïc, per treballar la cultura i les arts escèniques dins les escoles.
  • Promoció de les transicions educatives i incorporació de perfils professionals psicosocials (educadors socials i gestors emocionals) a dos centres del barri.

Espai públic i accessibilitat

  • Millora urbana amb mirada integral dels Jardins de les Hortes de Sant Bertran. S’impulsa una transformació amb l’objectiu de millorar i ampliar els espais de trobada, el foment del joc i els usos diversos i que més superfície verda i amb ombra. Es promourà la participació en la definició d’aquests nous espais i s’aprofitarà per treballar la convivència, la cohesió i la vida comunitària a l’espai públic. Alhora es preveuen intervencions a espais com els Jardins de Walter Benjamin i els Jardins de les Tres Xemeneies.
  • Impuls del Pla de Mobilitat Activa amb la pacificació de carrers .en el marc del projecte Superilla Barcelona Es proposa la pacificació de carrers com el de Piquer, en la línia de guanyar espai pel passeig i pels vianants del projecte Superilla Barcelona, així com d’altres carrers en el marc del nou Pla de mobilitat del Poble-sec, la promoció d’eixos cívics i accessibles que connectin diferents extrems dels barris o equipaments. S’incorporarà la mirada de gènere en la millora de l’espai públic a través de marxes exploratòries.

Ocupació, impuls econòmic i economia social

  • Promoció de consum local. Desenvolupament d’un programa de dinamització de locals buits amb l’objectiu de reforçar el teixit comercial i productiu de petita escala del barri.
  • Programes de formació en sectors laborals amb més perspectives de contractació.
  • Implementació del programa Xarxa de Resposta Socioeconòmica (XARSE) de forma coordinada i cooperativa amb el programa comunitari ja existent.
  • Espai pel desenvolupament econòmic. Espai polivalent per al desenvolupament econòmic del Poble-sec de manera cooperativa entre serveis públics i entitats del territori.

Drets Socials, equitat de gènere i acció comunitària

  • Desenvolupament d’un espai de criança infantil a la plaça Margarida Xirgu. Es tracta d’una línia de petita infància que treballi per a una criança sana i responsable amb una clara mirada que incorpori la diversitat cultural i d’origen. Aquest espai serà un exemple d’espai híbrid, conceptualitzat des d’una filosofia comunitària, que a banda de donar un servei també serà un espai de cohesió entre famílies i col·lectius diversos.
  • Formació i oferta de recursos per reduir l’escletxa digital.
  • Enfortiment de la convivència, el civisme, la prevenció i la seguretat en tots els àmbits de la vida comunitària.

Sostenibilitat ambiental i emergència climàtica. Habitatge.

  • Impuls d’una xarxa de refugis climàtics de proximitat
  • Ampliació dels horts de la Font Trobada com a espai comunitari d’educació ambiental
  • Promoció de la rehabilitació de finques de comunitats socialment i econòmicament vulnerables.