La cinquena i última protagonista de la sèrie de reportatges “Dones que mouen l’esport” és la Susana Closa, una dona que desprèn esport i gestió pels quatre costats. La trajectòria de la Susana Closa és rica i extensa, tant pel que fa a l’àmbit esportiu, com pel de gestió. Actualment, i des de mitjans de 2019, ocupa el càrrec de gerent de l’Institut Barcelona Esports (IBE), des d’on treballa per impulsar polítiques públiques per enfortir el sector esportiu: “des de l’administració pública s’ha fet un gran impuls sobre les polítiques públiques que són d’universalització del sector esportiu”. L’objectiu, explica la Susana Closa és normalitzar la pràctica esportiva i interioritzar-la en les nostres vides: “Avui ho tenim tots interioritza’t. No només com una pràctica saludable sinó com una recomanació fins i tot de l’OMS (Organització Mundial de la Salut)”.
La Susana Closa va començar la seva relació amb l’esport des de ben menuda: “De petita, a casa, sempre feia tombarelles. I aquestes tombarelles al final em van portar a un gimnàs. I vaig començar a practicar gimnàstica artística”. I d’aquí va passar als salts de trampolí: “Quan vaig deixar la gimnàstica artística, un amic meu que feia salts de trampolí em va dir: tu que fas tombarelles perquè no vens i entrenes amb nosaltres a l’equip? I així vaig entrar en el món dels salts de trampolí, que és el que m’ha marcat tota la trajectòria i vinculació amb el sector esportiu”.
La Susana Closa es dedica a una professió, la gestió esportiva, on avui en dia les dones encara en són una minoria. Tot i que considera que ella no ha tingut cap dificultat en la seva vida laboral pel fet de ser dona, sí que és conscient que el gènere pot ser i és una barrera per altres dones que vulguin dedicar-se al món de l’esport: “Jo personalment no m’he trobat cap dificultat, però sí que és veritat que per la cultura del país, és evident i constatable que és un sector masculinitzat”. Tot i això, creu que s’ha evolucionat i que des de les administracions públiques s’està treballant per revertir la situació: “Hem evolucionat, i les polítiques de gènere i d’igualtat també ho han fet. L’esport no és masculí ni femení. L’esport és esport. I per tant, és practicable per tots. Si no incidim nosaltres en fer visible l’esport femení, difícilment aquest estarà interioritzat en nosaltres i evolucionarà”. En aquest sentit, la Susana Closa explica la importància que des de l’Ajuntament de Barcelona s’organitzi el Premi Dona i Esport: “El valor del premi és mostrar allò que a vegades és invisible”. L’objectiu final, per tant, és “que el futur de la dona a Barcelona amb l’esport estigui totalment normalitzat. No tornarem a parlar-ne. Si no al revés, parlarem d’aquestes dones que sortiran i que seran la nostra mostra”.
Premi Dona i Esport, 13 anys amb les dones esportistes
El cicle de reportatges “Dones que mouen l’esport” ha servit com a preàmbul de la 13a edició del Premi Dona i Esport, que enguany, i a causa de la pandèmia provocada per la covid-19, va donar a conèixer les seves guanyadores a través d’un acte online el passat 17 de desembre.
La finalitat del certamen és fer visible la tasca de dones unides per la seva passió i dedicació a l’activitat física i l’esport, però també obrir un nou camí a la difusió i al coneixement d’històries i reflexions sobre el paper de la dona en el món de l’esport, per tal de contribuir a una presència paritària en totes les franges d’edat i en tots els àmbits de l’activitat física i esportiva.