Salutem - Accions comunitàries al barri de la Salut ha estat una de les guanyadores de les Medalles d’Or Barcelona 2020, per la tasca comunitària especialment rellevant durant la crisi de la covid-19. Entrevistem Georgina Rosell Bellot, tècnica comunitària del projecte.
Com explicaries què és Salutem – Accions Comunitàries per a qui no ho conegui?
És un projecte en què participem veïns i veïnes i també entitats i altres serveis, per millorar la qualitat de vida de les veïnes del barri de lla Salut i respondre a les necessitats que puguin sorgir. Per fer-ho, ens organitzem en grups de treball, cadascun enfocat a un àmbit diferent com ara la gent gran, els joves, la cohesió social o la perspectiva de gènere. Sobretot, destacaria que és un projecte en què el treball en xarxa és fonamental.
Entre tots i totes hem pogut donar resposta a necessitats molt diverses.
Què us fa diferents a la resta del projectes comunitaris?
La fortalesa d’aquest projecte és que ens permet generar espais per seguir connectades i donar-nos suport mutu. I en aquest moment excepcional, en què hem passat un estat d’alarma i un confinament, aquesta xarxa comunitària ha estat vital per a moltes persones. Gràcies a Salutem, hem obert nous espais com els cafès virtuals del barri, l’Ateneu Virtual, per promoure la cultura, o el projecte “Veïnes per veïnes”, que ens ha permès consolidar la xarxa de suport mutu entre veïnes i impulsar els acompanyaments telefònics a dones que han viscut o viuen una situació de violència masclista. Entre tots i totes hem pogut donar resposta a necessitats molt diverses.
Quines realitats pretén canviar el projecte? S’està aconseguint?
Tenim un objectiu transversal de salut comunitària. Durant aquesta crisi social, econòmica i sanitària, la nostra prioritat ha sigut que cap veïna quedés aïllada. Hem aconseguit que les persones grans soles es puguin comunicar i relacionar, que les joves també tinguin veu i el seu espai, que la cultura realitzada per entitats s’hagi pogut mantenir, encara que sigui en un format al qual no estem acostumades, o que les veïnes que han viscut o viuen violència masclista tinguin el suport mutu de la comunitat. En definitiva, estem treballant perquè la xarxa comunitària del barri sigui cada vegada més forta, i ens hem adonat que entre totes, organitzades, podem aconseguir que les persones, les cures i la vida estiguin al centre.
Gràcies a aquest treball en xarxa moltes veïnes van poder conèixer com viuen les persones grans del barri, en molts casos amb un sentiment de soledat molt gran
Quins són i quina ha estat la implicació dels agents comunitaris que ja hi participaven? S’hi han afegit de nous arran del projecte?
Ens hem organitzat amb agents comunitaris diversos, amb alguns d’ells ja treballàvem abans del confinament. Per exemple, vam col·laborar en la revetlla de Sant Joan a domicili amb la Taula de Gent Gran – Radars, i gràcies a aquest treball en xarxa moltes veïnes van poder conèixer com viuen les persones grans del barri, en molts casos amb un sentiment de soledat molt gran. Aquests llaços han permès que més gent es sensibilitzi sobre aquesta realitat. A més, hem pogut treballar amb diferents persones del barri que no podien assistir presencialment a algunes activitats, però ara han pogut estar connectades virtualment.
Com veus la continuïtat del projecte? Quins reptes de futur teniu?
Fins ara, hem hagut de donar resposta a l’emergència trobant noves maneres de comunicar-nos i noves activitats adaptades a les necessitats que han anat sorgint. A partir d’ara, el que hauríem de fer és parar un moment, compartir tot el que hem viscut i après i començar a planificar col·lectivament. El repte està en trobar la manera de seguir fent barri i creant comunitat en aquest nou context.
Hi ha alguna frase o experiència de persones usuàries o participants del projecte que t’hagi impactat o t’hagi motivat per seguir dinamitzant?
Em va impactar moltíssim la resposta d’una dona que acompanyem amb el projecte “Veïnes per veïnes”. Quan va començar el confinament, vam decidir enviar-li una nota de veu per preguntar-li com estava i perquè sabés que seguíem allà i que pensàvem en ella. Ens va contestar a totes amb una nota de veu, molt agraïda i plorant de l’emoció. Va ser un missatge molt emotiu, encara se’m posa la pell de gallina recordant-lo. Amb tot el que hem viscut, hem après que allò que considerem petits detalls, com aquest acompanyament telefònic, realment són dinàmiques transformadores. Ens hem adonat que hi ha formes senzilles de posar fi a l’individualisme al qual ens empeny la societat en què vivim. Estar juntes s’ha convertit en imprescindible.