“El meu cos, el meu plaer” és la declaració d’intencions del projecte Sexus&Rumba, una iniciativa adreçada a joves que neix de la col·laboració de dos programes: Sexus, de l’Associació de Benestar al Desenvolupament, i “Rumba tu son”, de Fedelatina.
La particularitat d’aquest projecte és que trenca totes les barreres. “No són persones adultes, sinó que som els i les joves els qui ens adrecem a altres adolescents i joves per parlar de sexe”, explica la Johanna, una de les noies que ha rebut formació i que juntament amb altres companyes participa en les intervencions que es fan a l’espai públic. Una bona manera de començar a trencar els tabús que segons la jove encara existeixen al voltant de l’educació sexual.
El projecte consta de tres pilars fonamentals. La primera fase és formar joves de Ciutat Vella, implicats en entitats comunitàries o espais juvenils, en l’àmbit de la sexualitat. “Reben una formació de quinze hores i se’ls faciliten recursos sobre educació sexual des d’una perspectiva feminista i intercultural.”
La segona i la tercera fase consisteixen, tal com ho detallava la Johanna, intervenir a l’espai públic, i que ho facin directament les joves que han rebut aquesta formació. Per a l’Aldana Menéndez, coordinadora tècnica de Sexus&Rumba, aquest és el punt més important: “És un contacte directe amb la població, i a més, ens és molt útil per actualitzar-nos i detectar quines són les necessitats, quin contingut o quins dubtes tenen els i les adolescents.” Les formadores fan aquesta mena de pràctica i, a més de cobrir despeses bàsiques com el transport subvencionat i obtenir un certificat, l’any vinent seran elles les qui formaran la nova tongada de voluntaris del projecte.
La plaça del MACBA, la Festa Major del Raval o de la Barceloneta o fins i tot les Festes de la Mercè han estat l’escenari d’aquestes intervencions, en què un grup d’entre tres o quatre joves i dues tècniques planten un estand al mig de la plaça amb informació i “material totalment gratuït i per a tota mena de cossos”.
“També tenim models anatòmics de vulves i penis per mostrar la diversitat corporal de l’anatomia sexual. El primer contacte s’acostuma a fer des del riure, i això també ens preocupa, perquè es tradueix en el fet que, si tu no coneixes el teu cos, és difícil que et puguis protegir”, conclou la coordinadora.
Problemes d’accessibilitat
Un altre dels temes que genera certa controvèrsia són els mètodes de la gestió del sagnat. Copes menstruals, calces o els més emprats, compreses i tampons, són algunes de les opcions. Aldana assenyala que, tot i conèixer els diferents mètodes, hi ha un problema general d’accessibilitat: “La gent sap què és, però pel preu no l’utilitzen.
Passa el mateix amb els mètodes preventius: hi ha moltes opcions més enllà dels preservatius, “però després van al CAP o a l’Espai Jove i només hi tenen condons. Al final parlem de la diversitat de mètodes perquè cadascú triï el que millor li funciona, però a l’hora de la veritat des dels serveis públics no són productes accessibles, i això s’agreuja perquè estem parlant d’adolescents, que d’entrada tenen uns recursos força limitats”, destaca Menéndez.
Feminisme i interculturalitat
Abordar la salut sexual des d’una perspectiva feminista i intercultural és el punt de partida de Sexus&Rumba, “perquè hem de pensar i transmetre l’educació sexual com una garantia de drets”.
La sexualitat està molt influenciada pels nostres entorns: família, institucions, i evidentment la cultura hi té un pes molt important. “Si no abordem també aquest vessant, és molt difícil poder fer-ho d’una manera integral.” En aquest sentit, continua Menéndez, “si no tenim en compte que la iniciació sexual en algunes cultures és a partir de la penetració anal, perquè s’entén que la penetració vaginal està relacionada amb la construcció social de la virginitat, transmetem una informació limitada i, per tant, el nostre missatge no arriba”.
Per això és tan rellevant incorporar-hi el component cultural. Per reforçar-ho, en el projecte no només es tradueixen els materials pedagògics, sinó que s’adapten culturalment als diferents col·lectius.
L’abordatge comunitari de la iniciativa
Un dels objectius és que es vinculin joves del territori perquè després hi hagi un retorn al barri. Per garantir aquest arrelament, hi ha una coordinació amb entitats comunitàries del territori: associacions juvenils i dispositius de l’Ajuntament com el Punt Jove o l’Espai Jove, però també amb les entitats de població migrant, com el Casal dels Infants del Raval, i amb les educadores de carrer, que al final són les que saben quins són els punts de socialització i de festa i quines són les necessitats de la població.
“És un projecte que sense aquest treball comunitari no tindria sentit. No es tracta que nosaltres anem i plantem l’estand i marxem; hi ha tota una tasca prèvia, i la idea és que l’aprenentatge es quedi al barri”, conclou l’Aldana.