El dimarts 24 de gener, l’Ajuntament de Barcelona va presentar, al Born Centre de Cultura i Memòria, una jornada internacional amb expertes feministes de primer nivell per debatre sobre les principals estratègies i reptes en matèria de transversalitat de gènere.
La quarta tinenta d’alcaldia i responsable de l’Àrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI, Laura Pérez Castaño, va ser l’encarregada d’inaugurar la jornada. La tinenta va ressaltar que l’Ajuntament de Barcelona fa anys que impulsa polítiques feministes; destacant la implementació de les que incorporen les cures a l’agenda pública, com la Targeta Cuidadora, i les que aborden la feminització de la pobresa, puntualitzant que s’han destinat més de 36 milions d’euros a ajuts atorgats a dones de col·lectius vulnerables i més de 24.000 dones han participat en 25 programes d’activació, formació i inserció laboral.
També va declarar que Barcelona és unes de les poques ciutats que s’ha dotat d’una norma interna, el Reglament per a l’equitat de gènere, que institucionalitza la transversalitat de gènere i proporciona mecanismes per fer-la efectiva. A més, es tracta d’un Ajuntament pioner en la creació de la xarxa de referents de transversalitat de gènere. Finalment, la tinenta va concloure que és més necessari que mai crear aliances i xarxes a tots els nivells, per defensar i avançar en les polítiques feministes davant dels discursos antigènere.
Un tema central de la jornada va ser la transversalitat de gènere a la pràctica institucional. María Eugenia Rodríguez Palop, diputada del Parlament Europeu, va transmetre que a la Unió Europea hi ha una manca de coherència, coordinació i compromís en la incorporació i el seguiment de la transversalitat de gènere. D’altra banda, va destacar que en diferents països de la Unió Europea s’està patint un retrocés important en tot el que té a veure amb els drets sexuals i reproductius.
Malgrat això, Miren Elgarresta Larrabide, directora d’Emakunde – Institut Basc de la Dona, i Sonia Ruiz García, directora de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps de l’Ajuntament de Barcelona, van coincidir que s’han de superar els obstacles progressivament i van destacar la importància de disposar de diferents mecanismes per consolidar la transversalitat de gènere. Per a elles, el compromís polític, l’existència de marc jurídic, una base programàtica sòlida i la formació al personal de l’Administració són imprescindibles.
Sonia Ruiz García també va ressaltar que la fusió de la transversalitat de gènere i la interseccionalitat és molt necessària, i que requereix més formació i més recursos (econòmics, de personal i de temps). La directora va assenyalar que, sens dubte, fa més complexa la política pública, però també “la treu al carrer i la fa més real”.
L’altre tema fonamental que es va debatre és la política feminista davant de forces que s’oposen a la igualtat i la democràcia. A la ponència inaugural, Myra Marx Ferree, professora de Wisconsin-Madison, va assenyalar que “a la dreta li va molt bé a l’hora d’atacar al feminisme, defensant-se com a profamília”. També va expressar la seva preocupació pels atacs de l’extrema dreta a assumptes com els drets sexuals i reproductius.
Mieke Verloo, professora de política comparada i desigualtat a la Universitat Radboud, va posar de manifest que estan tenint lloc atacs brutals que reverteixen els avanços feministes del passat amb estratègies i discursos antidemocràtics. Noelia Igareda González, professora de filosofia del dret a la Universitat Autònoma de Barcelona, va afegir que es ridiculitza el feminisme com a ideologia extremista i que aquests moviments antigènere són molt actius a les xarxes socials, utilitzen un llenguatge molt senzill per arribar a molt públic (inclús a les persones joves). Davant d’aquest problema, Neil Datta, secretari del Fòrum Parlamentari Europeu pels drets sexuals i reproductius, va reforçar la importància de la defensa a les institucions democràtiques, els drets humans i els moviments feministes. Andrea Krizsan, professora de política pública a la Universitat Central Europea, també va coincidir en la necessitat de reforçar la democràcia des del moviment feminista i de legitimar la lluita per la igualtat de gènere. Malin Björk, diputada del Parlament Europeu, va concloure que si no tenim cura de les persones no hi ha esperança.
Finalment, Sara Berbel Sánchez, la gerent municipal, va fer la cloenda reforçant que davant de tots aquests obstacles hem de donar-nos ànims i forces per continuar en la lluita. “No som les primeres i no som les darreres”. I que, per fer-ho, una de les eines més poderoses és el treball conjunt: “la xarxa és imprescindible, la xarxa per a les dones és una qüestió de supervivència”. Per a la gerent municipal, el model de xarxa és més horitzontal, genera un efecte multiplicador i un tipus de lideratge realment transformador.
Podeu consultar el vídeo de la jornada i la galeria d’imatges.