La recerca que ha dut a terme Dimmons amb el projecte MatchImpulsa mostra que l’economia de plataforma té diferents caracteritzacions; de models realment col·laboratius, associats al cooperativisme de plataforma i al procomú, a noves formes extractives vinculades al capitalisme de plataforma.
La recerca que ha dut a terme Dimmons amb el projecte MatchImpulsa mostra que l’economia de plataforma té diferents caracteritzacions; de models realment col·laboratius, associats al cooperativisme de plataforma i al procomú, a noves formes extractives vinculades al capitalisme de plataforma.
Així doncs, cal introduir una mirada holística vers l’economia de plataforma per entendre els diferents models, considerant aspectes com la governança, el model econòmic, les polítiques de dades i tecnològiques o els impactes i externalitats causades per l’activitat de la plataforma.
Al mateix temps, la investigació ens indica que l’economia de plataforma estaria generant desigualtats i violència de gènere. Des de dones que, contractades a través de plataformes digitals, han patit assetjaments en repartiment de menjar a domicili o realitzant serveis de taxi o a la llar, a assetjaments en plataformes de serveis en línia. És a dir, les desigualtats i la violència de gènere que es produeixen en tots els àmbits de la societat tenen la seva rèplica en la plataformització dels models de negoci.
Paral·lelament, observem que hi ha una gran quantitat de programes orientats a l’acceleració digital de projectes, però que el nombre dels programes associats a l’emprenedoria social és molt limitat. Tampoc n’hi ha cap que fomenti al mateix temps la capacitació, que tingui valors transformadors i feministes i que aporti finançament i instruments d’enxarxament.
En aquest context, el programa MatchImpulsa té per objectiu cobrir aquest buit, incorporant transversalment la perspectiva de gènere en el programa de plataformització d’empreses de l’economia social i solidària (ESS), des del disseny al desenvolupament i l’avaluació dels impactes.
Una primera avaluació de l’impacte del programa ens indica que les organitzacions participants de l’economia social tenen una caracterització molt plural. Des d’entitats referents en l’àmbit del feminisme, com Ca la Dona, o l’economia social i solidària, com Suara, a entitats que actuen com a contrapunt en espais on el capitalisme de plataforma ha incidit especialment, com Les Mercedes o Mensakas, en l’àmbit de la missatgeria.
La primera anàlisi dels resultats mostra que la principal hipòtesi del programa es compleix: les organitzacions de l’ESS implementen algunes mesures per afavorir la igualtat de gènere en el seu procés de plataformització, però el seu abast és molt limitat. A tall d’exemple, només 13,85% de les entitats de MatchImpulsa 20 apliquen modalitats d’organització flexible del temps de treball addicionals a la llei; només el 13,08 % introdueixen mecanismes per garantir la comunicació de forma neutra i no sexista (13,08%) o només 13,08% utilitzen els instruments per facilitar la igualtat d’accés als mateixos llocs de treball (13,08%).
Al mateix temps, els resultats mostren una contraposició entre les col·laboracions amb empreses que treballen en la igualtat de gènere (MatchIgualtat) i les proveïdores de serveis tecnològics (MatchTech).
Mentre que en el programa MatchIgualtat participen 17 organitzacions representades per dones en el 82,4% i per persones no binàries en el 5,9%, al programa MatchTech participen 24 organitzacions, representades per homes en el 66,7%. És a dir, es reforça la hipòtesi de la desigualtat de gènere segons l’àrea econòmica: la igualtat de gènere continua sent promocionada per dones i persones no binàries i el sector tecnològic encara està masculinitzat, tot i l’esforç del programa per buscar proveïdores de serveis d’igualtat que fossin homes i serveis tecnològics que fossin dones.
En definitiva, els resultats de la recerca acció del programa d’acceleració digital MatchImpulsa ha de contribuir a incorporar la perspectiva feminista de forma transversal en la plataformització dels models de negoci de les organitzacions i empreses de l’economia social i solidària.