» La pobresa de temps emergeix com una dimensió clau de la desigualtat social contemporània, especialment per a les dones.
» Aquest fenomen, que mesura la manca de temps lliure després de complir amb les obligacions laborals remunerades, tasques domèstiques i cura personal, presenta un clar biaix de gènere.
Milions de persones al món pateixen una crisi silenciosa: la pobresa de temps. Una forma d’exclusió que, en moltes ciutats occidentals, condiciona la qualitat de vida de les persones. Tenir pobresa de temps vol dir disposar de menys de 3 hores diàries per a activitats personals, formació o lleure.
En aquest sentit, tal com s’indica en el Dossier de Temps “De la pobresa de temps al temps per a la vida” elaborat per l’Ajuntament de Barcelona, la pobresa de temps es dona quan no es disposa de temps propi un cop s’han dut a terme tots els treballs necessaris (tant els remunerats com els no) i s’han satisfet totes les activitats bàsiques.
La pobresa de temps a la ciutat de Barcelona
Segons el darrer informe de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) publicat l’any 2024, “La Salut a Barcelona 2023”, el 68% de les persones que pateixen pobresa de temps són dones, que alhora destinen 4 hores diàries més que els homes a tasques no remunerades com la cura de persones a càrrec. En aquesta línia, l’informe revela que tenir fills i filles augmenta el risc de pobresa de temps en un 40%.
Així mateix, l’informe de l’ASPB també alerta de l’impacte negatiu d’aquest fenomen en la salut física i el benestar mental de les persones que la pateixen, principalment, dones: la pràctica d’activitat física es redueix en un 25%, el que accentua les possibilitats de patir malalties cròniques, les probabilitats de patir ansietat augmenten en un 30%, la qualitat de la son es deteriora i les oportunitats de desenvolupament personal i professional es limiten.
La irrupció de la tecnologia, per altra banda, en lloc d’alleugerir la càrrega de feina com es podria pensar, ha incrementat en un 20% l’exigència sobre les dones segons l’ASPB. Un exemple és la situació viscuda durant la pandèmia per la COVID-19, quan moltes dones es van veure sobrepassades per haver de compaginar teletreball i tasques de cures. Es va demostrar que la tecnologia sense corresponsabilitat no ajuda necessàriament a una millor gestió del temps.
Iniciatives locals contra la pobresa de temps
Des de l’àmbit local es desenvolupen iniciatives per pal·liar la pobresa de temps com ara els “Bancs del Temps”, una iniciativa que promou l’intercanvi de temps, serveis, habilitats, coneixements, relacions i ajuda entre persones que resideixen i/o treballen en un mateix barri, poble o ciutat. Barcelona compta amb 32 Bancs del Temps que el 2023 van intercanviar 18.000 hores de serveis, des de classes de català a cures de persones grans dependents.
Altres iniciatives municipals son el programa “Concilia” creat per l’Ajuntament de Barcelona l’any 2020 i que ofereix un servei de canguratge gratuït per a infants d’entre 1 i 12 anys, en 9 punts de Barcelona, obert de dilluns a dissabte fora de l’horari escolar (a les tardes durant la setmana i tot el dia de dissabte). El programa té l’objectiu de proveir espais de cura a famílies en risc amb infants a casa i sense temps per fer tasques bàsiques (tasques domèstiques, feina o anar a cites clau) o per tenir temps de descans, especialment les dones sense xarxa de suport.
Amb tot, l’Ajuntament de Barcelona segueix treballant per reduir la pobresa de temps, a través de l’impuls de polítiques municipals que reconeixen i garanteixen el temps com un dret de ciutadania. En aquest sentit, la nova edició de l’Enquesta d’Usos del Temps de la qual està previst tenir resultats l’any 2025, serà especialment significativa pel que fa al disseny, planificació i mesures orientades a reduir tots aquells condicionants que provoquen la pobresa de temps i que ens han de permetre avançar cap a una cultura del temps més saludable, igualitària, eficient i sostenible.