Les discriminacions per motius de gènere l’any 2023 ocupen el cinquè lloc, amb un registre de 123 incidències. Els motius principals de discriminació són racisme i xenofòbia, amb 230 incidències, discriminació per motius de salut, amb 217, i LGTBI-fòbia, amb 205.
Amb relació a les discriminacions per motius de gènere, l’acció més recurrent va ser la distinció per ser dona; l’assetjament a joves en espais públics; el tracte injust per ser dones i immigrants en centres de salut i serveis socials, i el tracte estereotipat i els prejudicis en centres d’oci o en l’àmbit laboral. També es va restringir l’exercici de drets, específicament, en l’àmbit de la salut ginecològica: dret a la informació, a un servei públic de qualitat i, en especial, es van vulnerar els seus drets sexuals i reproductius.
Pel que fa al servei PLURAL, l’any 2023 va atendre un total de 447 homes per haver exercit violència psicològica i física, principalment. La Unitat Municipal contra el Tràfic d’Éssers Humans va atendre 391 persones, 278 de les quals per motius d’explotació sexual i laboral.
El Servei d’Atenció, Recuperació i Acollida (SARA) va atendre, durant el 2023, un total de 1.055 dones afectades per violències masclistes, 286 de les quals van ser acollides i allotjades com a mesura de protecció.
El Servei d’Atenció Socioeducativa va dur a terme 385 atencions a les oficines, la majoria de les quals tenien experiències acumulades de maltractament i violència sexual i psicològica, i un 89,7% es trobaven en situació administrativa no regularitzada.
Perspectiva interseccional
Durant el 2023, les denúncies enregistrades per l’Observatori de les Discriminacions a Barcelona van augmentar significativament. Es van enregistrar 865 situacions de discriminació, un total de 234 casos més que l’any anterior, i es va evidenciar, així, que cada vegada hi ha més consciència per part de la ciutadania. Les persones que s’hi van veure majoritàriament afectades, 411, van ser dones d’entre 40 i 64 anys.
Així mateix, en 252 registres es van donar dos motius de discriminació a la vegada, cosa que evidencia la importància de fer una anàlisi de les situacions amb perspectiva interseccional. El motiu de gènere representa el segon registre més alt d’interseccionalitat vinculat principalment a salut (70), seguit d’edatisme (40) i racisme (22). Per exemple, a una dona gran migrant se li nega l’accés a recursos especialitzats per atendre la seva filla amb un diagnòstic en la seva salut mental perquè no té un NIE.
Els principals agents discriminadors van ser les entitats privades o empreses, i els drets vulnerats amb més freqüència van ser la integritat moral per motiu d’LGTBI-fòbia, racisme, salut i gènere, principalment; el de gaudir d’un servei públic de qualitat, sobretot per motius de salut, racisme, gènere, edatisme i aporofòbia; i el de prestació de serveis degut al racisme, l’aporofòbia, el gènere, la salut i el capacitisme.
Aquest informe és fruit del treball conjunt entre l’Ajuntament i les entitats socials de la ciutat amb l’objectiu d’identificar i analitzar la realitat de les discriminacions a la ciutat i el seu impacte en la ciutadania, així com enfortir les mesures i accions de prevenció i atenció a les víctimes i revertir la infradenúncia.