La Marina Di Masso i la Marta G. Rivera treballen a la Càtedra d’Agroecologia de la Universitat de Vic i totes dues porten les ulleres liles del feminisme posades. Creuen, defensen i treballen per la sobirania alimentària. La Marta a més, ha participat en l’elaboració del capítol sobre àrees rurals i de seguretat alimentària del Grup Intergovernamental de Canvi Climàtic (IPCC, 2010-2014; 2017-2019).
Per començar, ens podeu explicar què s’entén per sistema alimentari?
Di Masso: És el conjunt d’actors, processos i institucions que intervenen en la producció, distribució i consum d’aliments.
Rivera: La mirada de sistema alimentari et permet treballar amb totes les dinàmiques de poder i introdueix a més, la interacció que té la producció, distribució i consum d’aliments amb el medi ambient.
Actualment, quin sistema alimentari predomina?
Di Masso: Predomina un sistema productivista, intensiu en capital i tecnologia, internacional, globalitzat, subvencionat, finançaritzat, que respon a la lògica capitalista.
Rivera: La seva funció ja no és l’alimentació de la població ni la generació de territori, paisatges ni xarxes locals. És un sistema aliè al territori i l’alimentació ha passat a ser una mercaderia.
El sistema alimentari actual contribueix a l’augment de les emissions de gasos amb efecte hivernacle?
Rivera: Sí, i tant! Contribueix entre el 21 i el 37% a les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH).
Abans els sistemes alimentaris eren productors nets d’energia i captadors GEH i amb el capitalisme i la globalització han passat a dependre energèticament de l’exterior i a ser emissors nets de GEH.
Pràctiques com la desforestació (emissió de co2) vinculada sobretot als monocultius d’oleaginoses com la soja (alimentació de la ramaderia intensiva) o l’oli de palma (agrocombustibles i aliments ultra processats), la ramaderia (metà del vacú i pinsos de la ramaderia intensiva), el transport a llarga distància, l’ús de fertilitzants (òxid nitrós) i el malbaratament alimentari en són un clar exemple.
L’ús de fertilitzants ha augmentat un 800% des dels anys 60 i aquest augment no ha anat en paral·lel a l’increment de la productivitat dels camps.
Una altra dada important és que el 30% del que es produeix mai arriba a consumir-se, hi ha un gran malbaratament alimentari i això suposa entre un 8 i un 10% de les emissions.
Per què llencem el menjar?
Rivera: N’hi ha diferents motius, l’alimentació és molt barata, tot i que hi ha part de la població que no pot consumir aliments cada dia. L’etiquetatge és confús i “el consumir preferiblement abans de…”, fa que molta gent llenci els aliments perquè es pensen que els hi faran mal.
Vinculeu emergència climàtica a emergència alimentària. Per què?
Rivera: El canvi climàtic impacta sobre el nostre sistema alimentari. A nivell global s’ha observat que ja hi ha hagut una reducció de l’1% en la productivitat de les collites. A més, els fenòmens extrems impacten en el preu dels aliments . Tot això té repercussions socials importants.
La qualitat dels aliments també es veu afectada pel canvi climàtic i les plagues afavorides.
I a Catalunya, com ens afectarà?
Rivera: El patró de pluges serà més variable i s’incrementarà la temperatura mitjana. Caldrà planificar com volem alimentar a la població. Actualment les zones de cultiu de vinya ja han canviat i s’estan pujant les vinyes a la muntanya.
Com es pot rebatre l’impacte que el sistema alimentari global té en el clima?
Di Masso: Tota activitat econòmica que funcioni seguint la lògica capitalista ens porta a una mort col·lectiva assegurada. El sistema alimentari no és aliè a aquesta lògica, per tant no hi ha mesures cosmètiques ni tecnosolucions que valguin. Cal un canvi de paradigma. O canviem de sistema alimentari o no hi ha res a fer. I si aconseguim canviar-lo, potser ja fem tard.
Quin tipus de sistema o model alimentari hauria de predominar?
Di Masso: Un sistema que perseguís la sostenibilitat ambiental, econòmica, social i cultural. D’entrada caldria reterritorialitzar la producció, la comercialització i el consum d’aliments, així reduiríem les emissions associades al transport de mercaderies i tindríem uns beneficis en pedagogia.
Rivera: El nostre màxim repte està en reduir la importació de matèries primeres i fer sistemes alimentaris que siguin autònoms, que depenguin de les primers matèries que tenim aquí.
Hi ha d’haver-hi un canvi en el patró alimentari també, en els hàbits.
Com s’aconsegueix aquesta autonomia?
Rivera: En l’alimentació animal, per exemple, utilitzant lleguminoses autòctones i canviant la ramaderia industrial per ramaderia en extensiu.
En la producció agrària d’agricultura, fent agroecologia, tornant a les associacions de cultius, a les rotacions on les lleguminoses juguen un paper fonamental, recuperant els sistemes i el coneixement tradicional que ja havien demostrat durant milers d’anys que eren sostenibles…
També recuperant el valor de l’alimentació i la cultura mediterrània.
Quin paper juguen les dones en aquests sistemes alternatius agroecològics?
Di Masso: Les dones juguen un paper primordial arreu en tant que són normalment les encarregades de l’alimentació, aquí a les llars sobretot, i en altres latituds són protagonistes també, i molt, en la producció.
Rivera: Les dones són la base dels sistemes alimentaris tradicionals i a més són protagonistes en la resistència a l’avanç de l’agricultura capitalista i en la construcció de les alternatives agroecològiques. Quan hem analitzat la resistència a l’agricultura industrial, moltes de les grans resistències han vingut de les dones. Veien les implicacions que podria tenir per a la família i pels ecosistemes. Aquí tenim las Ganaderas en red (Ramadares.cat a Catalunya).
“les dones són protagonistes en la resistència a l’avanç de l’agricultura capitalista i en la generació d’alternatives agroecològiques”
Di Masso: Lligant amb el que diu la Marta, en el context de la pandèmia, molt a l’inici, amb la declaració de l’estat d’alarma, es va activar el suport mutu i la incidència política en una xarxa informal de dones vinculades a l’agroecologia i els feminismes arreu de l’Estat que va convergir en la campanya SOS Campesinado.
Què pot fer la ciutadania per sumar-se a aquest canvi?
Di Masso: Fer una revisió de les pròpies pràctiques de consum i en la mesura del possible, intentar consumir producte de temporada, de proximitat, de cara a impactar el menys possible. Però això és bonic de dir però complex de fer.
I les administracions?
Di Masso: L’administració podria fer d’altaveu de determinades iniciatives, i fer menys atractiu el sistema dominant, sobretot amb tema preus.
El paper de l’administració és clau també en el consum. És consumidora i hauria d’apostar amb l’exemple per un altre tipus de sistema en la restauració col·lectiva, en escoles, hospitals, etc.
Rivera: És mol difícil que la gent canviï patrons de consum si no hi ha un canvi en les polítiques públiques i molts estudis de behavioral change demostren que la forma més eficient de canviar és canviant la fiscalitat. Són mesures taxatives.
Aquests estudis també mostren com les dones estan més obertes a canviar cap a patrons més sostenibles i saludables que els homes.
Com seria la dieta ideal pel clima i per la nostra salut?
Rivera: Molt propera a la dieta mediterrània, amb un consum de carn i peix més esporàdic i amb un alt contingut de lleguminoses autòctones i fruita i verdura. I consum de temporada.
El 80 % de les lleguminoses que consumim són importades.
Per aconseguir-la, cal gravar els aliments insans pel medi ambient i la salut com ja apuntàveu?
Rivera: Sí, s’han de gravar els aliments insans, i tant. Subvencionar la producció sostenible i l’alimentació saludable i gravar l’alimentació no saludable i la producció no sostenible.
Di Masso: No pot ser que el cigró d’aquí sigui més car que el que ve de Xina. Cal gravar el que és insà per nosaltres i pel planeta. Se li ha de treure espai al sistema dominant.
Barcelona, febrer 2021.
Les opinions expressades en aquesta entrevista són a títol personal i no necessàriament reflecteixen el posicionament institucional de l’Ajuntament de Barcelona.
Si voleu conèixer altres entrevistes fetes per l’equip de La Fàbrica del Sol podeu consultar l’apartat Fars de Sol.