La càrrega principal de les tasques no remunerades segueix recaient sobre les dones. A la vegada, aquestes també són qui tendeixen més a flexibilitzar les seves feines per poder cuidar a altres persones.
El passat 6 de maig, El País va publicar un article que recollia les principals conclusions de les primeres investigacions realitzades durant la pandèmia pel que fa a la corresponsabilitat en les cures. Els resultats mostren que els homes participen més en les tasques domèstiques i de les cures. Tot i així, si s’analitza al detall es pot veure fàcilment com la càrrega domèstica s’ha vist multiplicada arrel del confinament, els tancaments de les escoles i el cessament de diverses activitats. Com a conseqüència, la pandèmia ha eixamplat la bretxa de gènere.
La càrrega principal de les tasques no remunerades segueix recaient sobre les dones. A la vegada, aquestes també són qui tendeixen més a flexibilitzar les seves feines per poder cuidar a altres persones.
Aquestes conclusions són fruit de diverses investigacions, entre les quals hi trobem “Usos del tiempo durante el confinamiento” realitzat per Empar Aguado i Cristina Benlloch, professores la Universitat de València, i “¿Quién se encarga de las tareas domésticas durante el confinamiento? Covid-19, mercado de trabajo y uso del tiempo en el hogar” realitzat per Lídia Farré i Libertad Gonzalez.
Segons els primers resultats obtinguts, les dones dediquen més hores a les cures i treballen igual, raó per la qual dormen menys hores: ja sigui perquè treballen de nit (un cop han acabat les tasques de cures) o perquè es lleven abans per treballar (abans de començar amb les tasques de cures).
Cal repensar la distribució social, laboral i de gènere del temps. En un article del diario Público del 7 de març, les co-coordinadores de la Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society, Ariadna Güell i Marta Junqué, recordaven que les dones són un dels col·lectius més afectats per la distribució desigual del temps, especialment en l’àmbit de les cures.
Com bé afirmen Güell i Junqué, “per acabar amb la desigualtat cal un canvi cultural, reconìxer i prendre consciència del dret al temps propi”. El nou paradigma derivat de la crisi per la COVID19, en el qual el teletreball ha esdevingut massiu, cal introduir el temps propi com un dret inalienable, i la consecució d’aquest passa per un repartiment de les tasques domèstiques i de les cures equitatiu.