Josefa Vilaret, 'la negreta', tindrà un carrer a Ciutat Vella

31/03/2022 - 13:24

Nomenclàtor. El fins ara carrer del Duc passarà a portar el nom de la dona que va ser executada per liderar la revolta popular coneguda com els rebomboris del pa, a finals del segle XVIII.

A partir dels canvis aprovats per la ponència de Nomenclator, Josefa Vilaret, la dona que va liderar la revolta popular coneguda com els rebomboris de pa a finals del segle XVIII, passarà a donar nom al fins ara carrer de Duc. També la poetessa i artista plàstica Felícia Fuster donarà nom a l'actual carrer de Comte de Santa Clara a la Barceloneta.

La Ponència del Nomenclàtor ha aprovat aquest mes de març la nova denominació de 21 carrers, places i jardins de la ciutat. Entre els canvis aprovats es troba la incorporació de noms femenins en nou espais de la ciutat.

Ciutat Vella incorpora dos canvis amb noms de dona al seu nomenclàtor que substitueixen a dos denominacions de carrer ja existents.

  • Canvi de denominació de carrer Duc per carrer Josefa Vilaret
    Coneguda com ‘La Negreta’, fou una de les protagonistes, l’any 1789, de la sublevació coneguda com els ‘rebomboris del pa’, un moviment en contra de l’increment del preu dels aliments bàsics. Per aquests fets va acabar sent executada, juntament amb cinc persones més.
  • Canvi de denominació del carrer Comte de Santa Clara per Felícia Fuster i Viladecans (Barcelona 1921 – París 2012)
    Fou poeta, traductora i artista plàstica. Va participra en nombroses exposicions personals i col·lectives majorment a França.Va ser una dona compromesa amb els joves, amb els drets de les dones i amb la llengua. Per defensar aquests valors l’any 2005 va crear la Fundació que porta el seu nom

Canvis al nomenclàtor a nivell de ciutat

En total seran nou els noms de dona que s’incorporen al nomenclàtor femení: dos corresponen a canvis de nom de carrers i cinc a places noves. En tots els casos, estan vinculats a representants de la memòria de l’activisme veïnal, polític i sindicalista i de l’àmbit cultural de la ciutat.

  • Plaça o de Valerie Powles (Sants-Montjuïc)
  • Plaça de Rosa Galobardes i Alsina (Horta-Guinardó)
  • Plaça de Ramona Fossas i Puig (Horta-Guinardó)
  • Plaça de Lolita Torrentó (Sant Martí)
  • Plaça d’Angelina Trallero (Sarrià – Sant Gervasi)
  • Plaça  de Francesca Vergés i Escofet (Sant Andreu)
  • Plaça de Lluïsa Alba (Nou Barris)

A més, també s’incorpora el gènere femení a tres espais:

  • Plaça de les Treballadores i Treballadors de Macosa (Sant Martí)
  • Canvi de nom del parc de la Maquinista per parc de les Treballadores i Treballadors de la Maquinista (Sant Andreu)
  • Canvi de nom de la plaça dels Avis per plaça de les Àvies i els Avis (Nou Barris)

En els canvis i denominacions aprovats també s’han volgut recuperar noms populars utilitzats històricament pel veïnat dels barris. La resta de les noves denominacions són les següents:

  • Plaça o placeta de Juli Busquets (les Corts)
  • Jardí de Francesc Masclans i Girvès (Sants-Montjuïc)
  • Plaça de Josep Maria Vidal i Aunós (Sants-Montjuïc)
  • Canvi de nom de la cruïlla del carrer dels Enamorats per plaça de l’Oca (Sant Martí)
  • Placeta de la Laminació (Sant Martí)
  • Plaça de Mariano Meseguer Bielsa (Sarrià – Sant Gervasi)
  • Plaça dels Maquis (Nou Barris)
  • Plaça Trobada (Nou Barris)
  • Canvi de nom de la plaça de l’Aqüeducte per plaça dels Colors (Nou Barris)

Ponència del Nomenclàtor

La Ponència del Nomenclàtor és l’òrgan de l’Ajuntament de Barcelona encarregat de la denominació dels carrers, places, jardins i tot l’espai públic de la ciutat. L’informe favorable de la Ponència és un tràmit imprescindible per fer efectiva la denominació d’un espai públic, impulsada pel teixit social o qualsevol agent.