L'Eixample bateja amb el nom de Concepció Aleixandre Ballester la petita plaça davant l'Hospital Clínic, a la cruïlla dels carrers Roselló i Villarroel. Actualment només el 7,7% dels espais públics de Barcelona tenen noms femenins.
El canvi permetrà continuar feminitzant el nomenclàtor de Barcelona, que tradicionalment ha prioritzat els noms d’homes privilegiats vinculats a l’Església, la monarquia, l’exèrcit o l’aristocràcia i ha obviat el paper de personatges populars o femenins que també formen part de la memòria col·lectiva de la ciutat.
El nomenclàtor municipal s’actualitza amb la incorporació de sis noms de dones pioneres en l’àmbit de la literatura, l’ensenyament o la medicina. Ana María Matute, Margarita Rivière, Concepció Aleixandre, Anna Domènech, Elisa Moragas i Dolors Batlle ja donen nom a carrers i places de la ciutat.
Ginecòloga, feminista i pedagoga
Concepció Aleixandre Ballester (València, 1862-1952) va ser una metgessa ginecòloga pionera que va centrar la seva vida en la medicina, el feminisme i la pedagogia, i va intentar acostar els coneixements higiènics, en especial, a les dones.
S’especialitza en ginecologia i guanya una plaça per treballar a l’hospital Princesa, a Madrid. Va ser la primera dona admesa a la Sociedad Ginecológica Española, tot i que en un principi va ser rebutjada pel fet de ser dona. A la vegada que treballa a l’hospital, també exerceix des d’una consulta per atendre a classes populars, i forma part com a metge de la Beneficiencia Provincial de la Casa de la Maternidad e Inclusa.
Al 1910 va patentar un dispositiu ginecològic que evitava el descens de la matriu després del part. La patent no va ser aprovada, però la seva investigació i el seu treball van contribuir de manera fonamental a dispositius semblants que es patentarien posteriorment.
La seva carrera professional també la va desenvolupar des d’una vessant més activista, i d’aquesta manera va participar en mítings, conferències, revistes, associacions, actes socials diversos amb un posicionament socialista i lliberal, promovent l’higienisme i advocant pel dret al sufragi femení. Les seves preocupacions pedagògiques es van materialitzar en campanyes per l’educació de la dona i la promoció d’una medicina social especialment dirigida a les dones. Va pertànyer a diferents entitats, algunes de les quals també en va ser fundadora, com la Asociación de Médicas Españolas o el Comité Femenino de Higiene Popular.
La seva trajectòria professional acaba amb la guerra civil, es retira de la vida pública i laboral i finalment mor a València el 1952.