El temps és un factor essencial en l’assoliment de la igualtat efectiva. L’estructura social, tant personal com col·lectiva, i la laboral, determinen en gran mesura la manera com vivim. Antics patrons socials condicionen els usos del temps de manera que es generen greuges per raó de gènere, d’estatus social, de procedència i de diversitat funcional. La distribució equitativa dels usos del temps és essencial per a aconseguir la igualtat d’oportunitats.
Una de les eines elaborades pel Pacte del Temps de Barcelona, per donar a conèixer el propi Pacte i, fer incidir en la necessitat de fer canvis en l’organització del temps, és la Infografia per una organització del temps més saludable, més igualitari i més eficient. En aquest article fem esment als beneficis d’una organització del temps més igualitària.
L’organització actual del temps, vertebrada a l’entorn dels horaris laborals, i agreujada per la manca de sincronització entre els horaris d’empresa, els de les institucions, els escolars, etc., genera grans desajustos en l’encaix dels diversos usos del temps. Treballar i tenir cura de fills i filles, i persones dependents, pot resultar molt complicat, i provocar situacions que incrementen les desigualtats, tan de gènere com socioeconòmiques.
Una gestió més equitativa del temps possibilita una igualtat real d’oportunitats i menys pobresa de temps en col·lectius vulnerables, així com disposar d’hores suficients per participar a la comunitat i organitzacions socials. Ha de permetre la coresponsabilitat en el treball domèstic i la cura de les persones a càrrec, que possibilitaria acabar amb la sobrecàrrega actual, especialment entre les dones, i disminuir el conseqüent estrès. I trencar el sostre de vidre amb el que topen moltes dones quan han de renunciar a llocs de decisió per tenir cura dels seus fills i filles.
Les polítiques del temps busquen, entre d’altres aspectes, generar canvis que permetin que la societat sigui més igualitària, i és en aquest sentit que des del Pacte del Temps de Barcelona es treballa, buscant la complicitat entre el sector públic i el privat, per tal de conscienciar i actuar fent del temps un dret de la ciutadania, i per tant, un factor clau per avançar cap a una societat més equitativa.