“Tenim la inquietud de connectar-nos amb altres dones i posar la cara per les que són invisibles”

17/06/2024 - 15:20

La Pilar Paterna Moreno, de la Vocalia de Dones de la Xarxa Veïnal del Raval, ens rep a l’Ateneu Enciclopèdic Popular del Raval per explicar-nos el nou projecte de punts liles al barri.

La Pilar és una de les impulsores del projecte Totes Som Punt Lila, que busca mapejar possibles punts al barri, detectar zones insegures i llocs arrecerats, i donar espais a les veïnes de la zona per superar possibles violències masclistes.

Com va començar a impulsar-se el projecte? 

El projecte Totes Som Punt Lila està impulsat per la Vocalia de Dones de la Xarxa Veïnal del Raval i també comptem amb el suport d’una tècnica de la Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB), experta en feminismes i activisme. A més, hem contactat amb el grup de dones de l’Associació Veïnal de Sant Antoni, perquè elles ja tenen una xarxa de punts estable que funciona des de l’any passat.

Per què t’has involucrat en aquest projecte?

Va coincidir en el temps la creació de la Vocalia de Dones de la Xarxa amb què ens arribaven veus dels punts liles de Sant Antoni. I, com a barris veïns, vam pensar que seria molt interessant, entre altres coses, per crear zones de trobada.

Les violències masclistes estan presents a molts àmbits de les nostres vides, ja sigui perquè les patim en carn pròpia o perquè les veiem en veïnes o referents del barri. Així que vam  considerar que és un projecte que val la pena tirar endavant. I amb l’oportunitat que ens va oferir la FAVB ens hi vam engrescar.

Quin és el camí per arribar a crear la xarxa de punts liles?

Al principi només érem dues persones i ara estem creant el grup motor, i ja som 10 dones! El projecte es va presentar a l’abril en aquest mateix ateneu i ara requereix una formació, fer un mapatge del barri trobant els punts més insegurs i els més segurs, i posteriorment hi implicarem comerços, entitats, equipaments públics…

Comptem amb dues cooperatives, gestionades per dones, que ens assessoren i ens formen: Cúrcuma ens fa les formacions i AUGe Feminista, un grup de dones que són arquitectes i fan estudis i prospeccions urbanístiques amb mirada feminista, ens assessoren. Amb elles farem rutes, recollirem testimonis i instal·larem carpes de sensibilització i difusió del projecte. El dia 26 de juny tenim la primera formació i el dia 19 muntarem la primera carpa de difusió a la rambla del Raval.

I posteriorment anirem trobant els punts liles que són idonis: comerços de dia, locals de nit, equipaments de barri, equipaments de ciutat, entitats…

Quin calendari d’accions esteu imaginant?

Ara comencem amb les carpes de difusió. I tenim la primera formació al grup motor. Després farem algun mapatge i posteriorment començarem a fer rutes per detectar zones més segures i zones amb més conflicte o que creen més inseguretat; per conèixer els horaris, la mobilitat, les agressions o no agressions a la zona… El darrer pas és l’apropament a comerços i entitats que hi vulguin participar (que hauran de fer una formació de 4 hores) i tenir la voluntat que el teu local sigui un punt lila.

També cal destacar que cal fer-ne la difusió i explicar què és Totes Som Punt Lila. En general, la gent relaciona molt el Punt Lila amb la festa, un esdeveniment o un lloc públic on es poden produir determinats comportaments. Però això és un altre projecte: és la creació d’una xarxa de punts liles estables. I, alhora, és una xarxa per atendre agressions masclistes quotidianes, necessitats de moltes dones que en el seu entorn no ho diuen, no ho expliquen. Però esperem que amb els punts sí que ho explicaran, per exemple, al seu botiguer/a de confiança. Punts on sàpiguen que no estan soles i que poden tirar endavant. Ara, puntualment, també es podrà donar resposta a situacions d’assetjament o a alguna persona que necessiti refugi.

Quin és el perfil de les dones del grup motor?

Són diversos! Un és el de veïnes que hi viuen de tota la vida i algunes que fa menys temps que hi són però que es volen implicar en l’activisme del barri; després trobem treballadores d’equipaments del barri (del Casal de Barri, del Centre Cívic…), però també hi ha el perfil de treballadora i veïna alhora, i el perfil de la persona que treballa al Raval però viu a Sant Antoni o similar, als voltants del Raval.

Què les mou, a totes elles?

La inquietud de connectar-se amb altres dones que volen fer coses pel barri, la d’aconseguir tirar endavant una iniciativa que pensem que és molt interessant, el fet de voler entendre coses nosaltres, el de poder ajudar i fer xarxa entre nosaltres, el de visibilitzar i donar la cara per les dones que potser són invisibles i que potser no poden fer-se tan presents com altres que sí que podem. Volem que dins del barri hi hagi llocs de confiança on puguin anar a explicar coses, on se les escolti, on se’ls doni informació vàlida perquè elles puguin decidir i contribuir a lluitar contra aquestes violències.

El Raval, a més, en ser un barri multicultural, conté moltes violències amagades sota cultures on les dones tenen molt assumit un rol de submissió. I quan arriben aquí, el rol se’ls comença a desmuntar. Pensem que nosaltres les podem ajudar perquè ho puguin viure amb més tranquil·litat.

Heu estudiat el projecte de Sant Antoni. Amb quina part d’aquest us quedeu?

Efectivament, hem conegut el grup de dones que van ser capaces de tirar endavant el projecte i ens donen suport amb el que necessitem. Ens sentim molt acompanyades per elles. El més important ha estat crear xarxa i acostar-nos les unes a les altres.

Quines característiques singulars tindrà el projecte al Raval, diferents del barri de Sant Antoni?

Per començar, el Raval és un barri amb un urbanisme molt diferent. Allò és Eixample i això és Raval, amb molts carrers petits, molt caos circulatori. Després, aquí hi ha més diversitat cultural i uns altres tipus de locals, de botigues i d’establiments diferents. La Xarxa s’haurà de construir des d’un altre punt de vista. Potser a Sant Antoni també hi ha hagut molta evolució del comerç, però al Raval el comerç s’ha aglutinat en determinats carrers i altres han quedat aïllats. Fins i tot s’ha pensat fer el projecte en diverses fases, per exemple, al Raval Nord i al Raval Sud.

Pot ser que Totes Som Punts Liles faci créixer alguna cosa més?

Segur. Perquè ens estem reunint una sèrie de persones que fins ara no teníem connexió. A part del projecte en si, del circuit de punts liles fixos, quedarà una sororitat, una complicitat que fins ara no existia. Dones que fa molt temps que són aquí i que per certes condicions no havíem connectat, gràcies al projecte ara sí que ho estem.

I, per acabar, on queden els homes en aquest projecte?

Una de les coses que s’ha plantejat d’entrada és si es volia que en aquest grup motor, que al final pren les decisions, fos mixt o no mixt. Es va decidir que fos no mixt, tot i que, igualment, els companys activistes de la Xarxa Veïnal se senten interpel·lats. Però al grup motor hem considerat que havíem de ser només dones, perquè en la presa de decisions i en la constitució de la base tenia tot el sentit que només fossin dones. I matiso: estic parlant de qualsevol persona que se senti dona. Perquè una part de la confiança i de la llibertat es manifesta de manera diferent si el grup només és de dones o si incorpora homes.