Els primers mercats municipals van néixer al segle XIX, i aviat presència de les dones va ser majoritària a una banda i l’altra del taulell. Fins a aquell moment, les dones només podien accedir a feines remunerades com el servei domèstic, la cuina o fàbriques tèxtils, però als mercats, les dones van poder ser titulars de més llicències de parades que els homes. Això és degut al fet que les lleis municipals que afectaven aquests equipaments permetien l’accés de les dones als negocis amb els mateixos drets que els homes, sense que calgués el permís del marit per a exercir aquesta activitat econòmica, com era habitual a l’època en altres sectors. Les dones eren professionals expertes molt ben valorades per les seves habilitats socials, coneixements culinaris, experiència en la gestió de l’economia familiar… i, com encara avui dia, generaven molta confiança i fidelitat.
Les primeres associacions de venedors es van crear a les primeres dècades del s. XX, i tot i la presència majoritària de les dones als mercats, no van assumir fins fa uns anys posicions de lideratge en aquests òrgans. Avui dia, prop d’un 45% de dones formen part dels òrgans de decisió, i moltes d’elles assumeixen càrrecs de presidentes.
Segons les dades del darrer Resum Anual de l’IMMB, podem observar que la presència de les dones als mercats segueix la dinàmica, en molts aspectes, de l’inici. Actualment, destaca que el 51% de les parades estan operades per dones; 8 de cada 10 persones que visiten els mercats són dones o que la majoria de seguidors a les xarxes socials són dones (el 60%).
Durant tot l’any, els mercats treballen per visibilitzar el paper de les dones amb diferents iniciatives com exposicions, llibres, tallers, xerrades… Per exemple, el Mercat de la Mercè acull l’exposició ‘Dones i oficis de Mercat’, una mostra per commemorar el 60è aniversari del mercat i per mostrar les dones emprenedores al capdavant dels seus negocis, darrere el taulell i sempre amb un somriure a la cara.
D’altra banda, també s’han celebrat múltiples xerrades de treballadores als mercats i taules rodones amb grans xefs com Carme Ruscalleda i Elena Arzak per conèixer el món gastronòmic des de diferents perspectives.
Recentment, de la mà de betevé s’ha posat en marxa la iniciativa ‘Dones que han fet història’, una col·lecció de cromos amb la intenció de visibilitzar i reivindicar en la memòria col·lectiva algunes de les moltes dones que durant molts anys no han rebut el reconeixement que mereixien. Fins al 30 d’abril, cada setmana, es pot demanar una de les noves entregues de la col·lecció en els mercats locals. La bacallanera del mercat de la Concepció, Adriana Masclans, ha estat l’escollida pel recorregut i bona feina que ha fet ella i la seva família en els mercats de Barcelona des dels seus inicis.
Avui, 8 de març, s’estrena també la campanya ‘Ciutat de Dones’, una iniciativa de l’Ajuntament de Barcelona que reanomena les parades d’un mapa simbòlic de metro amb noms de 153 dones de diferents sectors. Aquesta proposta està inspirada en Rebecca Solnit i Joshua Jelly-Schapiro que també van imaginar un mapa del metro del mateix estil a Nova York, l’any 2016. El mapa es pot consultar tant en paper com en digital i al llarg del mes de març s’inauguraran més d’una vintena de plaques amb nom de dona a carrers i altres espais públics.