Valerie Powles, la històrica activista en defensa del patrimoni i la memòria que va aconseguir preservar el Refugi 307, dona nom ara a la plaça del davant, que fa cantonada entre el carrer Nou de la Rambla i el passeig de Montjuïc. Familiars, amics i companyes de lluites han participat aquest dissabte, 3 de març, en l'acte de descoberta de la placa amb el nom de la Valerie, que ha estat recordada i aclamada 12 anys després de la seva mort.
Valerie Powles es va implicar en la preservació d’aquest refugi antiaeri de la Guerra Civil fins aconseguir el compromís institucional per a la seva museïtzació. Actualment, el Refugi 307 forma part del Museu d’Història de Barcelona (MUHBA) i es pot visitar amb guia tots els matins de diumenge (i la resta de la setmana, si es reserva en grup). Avui mateix s’hi han fet algunes visites abans de l’acte de descoberta de la placa, en què han intervingut diversos familiars i amics de la Valerie. També hi han llegit la carta d’agraïment enviada per sa germana Rosanna. Els representants de l’Ateneu Enciclopèdic Popular i del Centre d’Estudis i Recerca del Poble-sec, que ella va cofundar, han destacat la tasca incansable de recerca i divulgació del patrimoni local de la Valerie Powles. Carles Burgés ha recordat el primer dia que van entrar al refugi. El grup musical Namorala ha dedicat una cançó en directe a la Valerie.
Nascuda a Birmingham (Regne Unit) l’any 1950, Valerie Powles es va establir al Poble-sec a principis dels 70. Historiadora i activista per la conservació del patrimoni i la memòria històrica, va cofundar el Centre de Recerca Històrica del Poble-sec. Sempre va compaginar la docència amb el treball reivindicatiu. Quan l’inversor privat que va comprar l’antic teatre d’El Molino va voler desfer-se’n de la decoració modernista dissenyada per M. Raspall, ella es va mobilitzar amb el veïnat: van aconseguir recuperar part del patrimoni i van iniciar una intensa campanya per salvar la sala.
Valerie Powles és un dels 16 noms de dona que aquest mes de març, coincidint amb el Dia Internacional de les Dones, s’incorporen al nomenclàtor de la ciutat de Barcelona. El govern municipal s’ha proposat introduir el màxim possible de dones tant entre els noms per a nous espais de la ciutat com pel que fa als canvis de noms de figures històriques sense vinculació amb la ciutat o relacionades amb episodis de repressió i guerra. Durant aquest mandat municipal, els noms de dona han passat de representar el 6,1% del total al 8,3%. Els noms d’homes representen el 35% del total. Així doncs, durant aquest mes de març, es procedirà a afegir el nom de dones a tres carrers de la ciutat, a dos interiors d’illa de l’Eixample, a nou places, a un jardí i a un passatge.