Drets Socials, Cultura, Educació i Cicles de Vida

El Consell Assessor Científic contra la Soledat (CACS) està constituït per persones expertes en diverses disciplines vinculades a l’àmbit acadèmic i científic, que permeten abordar la temàtica de la soledat des de diversos vessants i en totes les etapes del cicle vital, des de la innovació i la recerca constants.

L’objectiu del Consell Assessor Científic contra la Soledat (CACS) és esdevenir un espai de debat, reflexió, assessorament i seguiment de l’“Estratègia municipal contra la soledat 2020-2030”.

1. Oferir consell expert a l’Ajuntament de Barcelona en tots els temes relacionats amb la soledat. Amb aquest objectiu, les persones membres podran treballar de manera conjunta, individual o per grups creats per tractar temàtiques específiques, si escau.
2. Assessorar l’Ajuntament de Barcelona en el desplegament de l’“Estratègia municipal contra la soledat a Barcelona 2030-2030”, per tal que s’assoleixin els objectius marcats.
3. Fer un seguiment anual de l’“Estratègia municipal contra la soledat a Barcelona 2020-2030”.
4. Assessorar l’Ajuntament de Barcelona en elements de diagnòstic, recerca i coneixement sobre soledat, mitjançant l’elaboració d’informes, dictàmens i demandes que tindran naturalesa de recomanació per als òrgans de Govern municipal.
5. Proposar a l’Ajuntament de Barcelona actuacions, polítiques i projectes innovadors amb l’objectiu de reduir i prevenir la soledat a la ciutat.
6. Col·laborar, en la mesura que sigui possible, en la divulgació científica sobre la soledat a escala municipal. 

Presidència:Marta Villanueva Cendán, regidora de Salut, Persones amb Discapacitat i Estratègia municipal contra la soledat

Vicepresidència: Magda Orozco Areny, Direcció de Serveis d’Infància, Joventut i Persones Grans.

Secretària: Carme Pollina, tècnica de l’Estratègia municipal contra la soledat 2020-2030.

• Jordi Alonso Caballero. Catedràtic de Medicina Preventiva i Salut Pública, Universitat Pompeu Fabra. Director del Programa d’epidemiologia i salut pública de l’Institut del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM).
• Liliana Arroyo Moliner. Doctora en Sociologia. Docent i investigadora de l’Institut d’Innovació Social d’ESADE.
• Rocío Calvo. Professora titular de la Boston College. School of Social Work. Directora de Latinx Leadership Initiative.
• Ferran Casas. Catedràtic de Psicologia Social i professor emèrit per la Universitat de Girona.
• Montserrat Celdrán. Doctora en Psicologia. Professora agregada a la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona (UB).
• Laura Coll-Planas. Doctora en Salut Pública per la UAB. Professora del Departament de Ciències Socials i Salut Comunitària, Facultat de Ciències de la Salut i el Benestar de la Universitat de Vic.
• Sandra Escapa Solanas. Doctora en Sociologia de les Polítiques Públiques i Socials. Professora lectora de Sociologia a la Facultat d'Economia i Empresa de la UB
• Fernando Fantova. Doctor en Sociologia i Educador Social. Consultor social expert en el disseny de polítiques públiques i innovació social.
• Elena Garrido Gaitán. Doctora en Psicologia, especialitzada en Psicologia Forense y Clínica. Presidenta de la Secció de Psicologia Jurídica del COPC
• Joan Gené Badia. Doctor en Medicina i especialista en Medicina de Família. Professor associat de la UB i metge a un EAP de Barcelona.
• Eulàlia Hernández. Doctora en Psicologia. Professora i investigadora de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).
• Elvira Lara. Doctora en Psicologia i investigadora postdoctoral al Departament de Psiquiatria de la Universitat Autònoma de Madrid (UAM).
• Cristina Lasmarías Martínez. Llicenciada en Humanitats (BA), Infermera (RN), Màster en cures pal·liatives (MSc), Doctora en cures integrals i serveis de salut (PhD) per la UVic. Cap de recerca en Cures. ICO Hospitalet i Tarragona
• Paco López. Doctor en Psicologia i professor de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés (Universitat Ramon Llull).
• Sara Marsillas Rascado. Doctora en Psicologia. Investigadora al Matia Instituto Gerontológico (Sant Sebastià).
• Sara Moreno Colom. Doctora en Sociologia. Professora agregada al Departament de Sociologia de la UAB.
• Milagros Pérez Oliva. Periodista i escriptora, especialitzada en temes de salut, ciència i biomedicina
• Víctor Pérez Sola. Doctor en Medicina. Metge especialista en Psiquiatria. Professor titular de Psiquiatria de la UAB. Director de l’Institut de Neuropsiquiatria i Addiccions de l’Hospital del Mar.
• Laura Rico. Doctora en Psicologia Clínica i de la Salut. Investigadora postdoctoral del Departament de Psiquiatria de la UAM.
• Neus Rotger Cerdà. Doctora en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada. Professora Agregada dels Estudis d’Arts i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

Montserrat Celdrán:

• Vivència del confinament per part d’estudiants de la Universitat de l’Experiència

Montserrat Celdrán i Regina Martínez:

• La soledat en persones grans: com fer-hi front des de la seva complexitat

Laura Coll-Planas:

• Enquesta: efectes psicosocials i cognitus del confinament
• Solitud, suport social i participació de les persones grans des d'una perspectiva de la salut
• L'epidèmia silenciosa que comença a fer soroll
• Guia de intervención grupal en atención primaria para aliviar la soledad de las personas sociales promoviendo la participación social

Laura Coll-Planas et. alii:

• ​¿Qué se está haciendo ya desde los equipos de atención primaria contra la soledad?
• Promoting social capital to alleviate loneliness and improve health among older people in Spain

Fernando Fantova:

• Tindran futur els nostres serveis socials després de la pandèmia?
• Soledat, comunitat i serveis socials després de la pandèmia

Víctor Pérez Sola:

• Treballant plegats per la salut mental en la covid-19

Joan Gené-Badia et. alii:

• Perfiles de soledad y aislamiento social en población urbana
• Aislamiento social y soledad: ¿qué podemos hacer los equipos de atención primaria?
• Intervention to reduce perceived loneliness in community-dwelling older people

Elvira Lara:

• COVID-19: Cómo ayudar a las personas mayores que viven solas
• Así benefician las relaciones sociales a las personas mayores
• ¿La soledad no deseada causa demencia?

Elvira Lara et. alii:

• ¿Estamos más solos a pesar de estar más conectados?
• Metabolic dysregulation in older adults with depression and loneliness: The ATHLOS Study
• Effects of transient and chronic loneliness on major depression in older adults: A longitudinal study
• Exploring the effect of loneliness on all-cause mortality: Are there differences between older adults and younger and middle-aged adults?
• Physical activity and loneliness among adults aged ≥50 years in six low-and middle-income countries
• Are loneliness and social isolation associated with cognitive decline?
• Does loneliness contribute to mild cognitive impairment and dementia? A systematic review and meta-analysis of longitudinal studies
• Understanding the Multi-Dimensional Mental Well-Being in Late Life: Evidence from the Perspective of the Oldest Old Population
• Longitudinal Relationships Between Positive Affect, Loneliness, and Suicide Ideation: Age-Specific Factors in a General Population
• All-cause mortality and multimorbidity in older adults: The role of social support and loneliness
• The role of socio-economic status and neighborhood social capital on loneliness among older adults: evidence from the Sant Boi Aging Study
• Loneliness and depression in the elderly: the role of social network

Paco López

• Competències socioemocionals i salut en educació social
• La soledat juvenil com a símptoma i com a oportunitat

Paco López et. alii:

• Ocio, comunidad y resiliència
• El desarrollo de competencias para la promoción de la Resiliencia: buenas prácticas y processos formatives en educación social