Consell assessor científic

Què és?

El Consell Assessor Científic contra la Soledat (CACS) està constituït per persones expertes en diverses disciplines vinculades a l’àmbit acadèmic i científic, que permeten abordar la temàtica de la soledat des de diversos vessants i en totes les etapes del cicle vital, des de la innovació i la recerca constants.

L’objectiu del Consell Assessor Científic contra la Soledat (CACS) és esdevenir un espai de debat, reflexió, assessorament i seguiment de l’“Estratègia municipal contra la soledat 2020-2030”.

Funcions

 
  1. Oferir consell expert a l’Ajuntament de Barcelona en tots els temes relacionats amb la soledat. Amb aquest objectiu, les persones membres podran treballar de manera conjunta, individual o per grups creats per tractar temàtiques específiques, si escau.
  2. Assessorar l’Ajuntament de Barcelona en el desplegament de l’“Estratègia municipal contra la soledat a Barcelona 2030-2030”, per tal que s’assoleixin els objectius marcats.
  3. Fer un seguiment anual de l’“Estratègia municipal contra la soledat a Barcelona 2020-2030”.
  4. Assessorar l’Ajuntament de Barcelona en elements de diagnòstic, recerca i coneixement sobre soledat, mitjançant l’elaboració d’informes, dictàmens i demandes que tindran naturalesa de recomanació per als òrgans de Govern municipal.
  5. Proposar a l’Ajuntament de Barcelona actuacions, polítiques i projectes innovadors amb l’objectiu de reduir i prevenir la soledat a la ciutat.
  6. Col·laborar, en la mesura que sigui possible, en la divulgació científica sobre la soledat a escala municipal. 

Membres

Presidència:Marta Villanueva Cendán, regidora de Salut, Persones amb Discapacitat i Estratègia municipal contra la soledat

Vicepresidència: Magda Orozco Areny, Direcció de Serveis d’Infància, Joventut i Persones Grans.

Secretària: Carme Pollina, tècnica de l’Estratègia municipal contra la soledat 2020-2030.

  • Jordi Alonso Caballero. Catedràtic de Medicina Preventiva i Salut Pública, Universitat Pompeu Fabra. Director del Programa d’epidemiologia i salut pública de l’Institut del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM).
  • Liliana Arroyo Moliner. Doctora en Sociologia. Docent i investigadora de l’Institut d’Innovació Social d’ESADE.
  • Rocío Calvo. Professora titular de la Boston College. School of Social Work. Directora de Latinx Leadership Initiative.
  • Ferran Casas. Catedràtic de Psicologia Social i professor emèrit per la Universitat de Girona.
  • Montserrat Celdrán. Doctora en Psicologia. Professora agregada a la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona (UB).
  • Laura Coll-Planas. Doctora en Salut Pública per la UAB. Professora del Departament de Ciències Socials i Salut Comunitària, Facultat de Ciències de la Salut i el Benestar de la Universitat de Vic.
  • Sandra Escapa Solanas. Doctora en Sociologia de les Polítiques Públiques i Socials. Professora lectora de Sociologia a la Facultat d'Economia i Empresa de la UB
  • Fernando Fantova. Doctor en Sociologia i Educador Social. Consultor social expert en el disseny de polítiques públiques i innovació social.
  • Elena Garrido Gaitán. Doctora en Psicologia, especialitzada en Psicologia Forense y Clínica. Presidenta de la Secció de Psicologia Jurídica del COPC
  • Joan Gené Badia. Doctor en Medicina i especialista en Medicina de Família. Professor associat de la UB i metge a un EAP de Barcelona.
  • Eulàlia Hernández. Doctora en Psicologia. Professora i investigadora de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).
  • Elvira Lara. Doctora en Psicologia i investigadora postdoctoral al Departament de Psiquiatria de la Universitat Autònoma de Madrid (UAM).
  • Cristina Lasmarías Martínez. Llicenciada en Humanitats (BA), Infermera (RN), Màster en cures pal·liatives (MSc), Doctora en cures integrals i serveis de salut (PhD) per la UVic. Cap de recerca en Cures. ICO Hospitalet i Tarragona
  • Paco López. Doctor en Psicologia i professor de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés (Universitat Ramon Llull).
  • Sara Marsillas Rascado. Doctora en Psicologia. Investigadora al Matia Instituto Gerontológico (Sant Sebastià).
  • Sara Moreno Colom. Doctora en Sociologia. Professora agregada al Departament de Sociologia de la UAB.
  • Milagros Pérez Oliva. Periodista i escriptora, especialitzada en temes de salut, ciència i biomedicina
  • Víctor Pérez Sola. Doctor en Medicina. Metge especialista en Psiquiatria. Professor titular de Psiquiatria de la UAB. Director de l’Institut de Neuropsiquiatria i Addiccions de l’Hospital del Mar.
  • Laura Rico. Doctora en Psicologia Clínica i de la Salut. Investigadora postdoctoral del Departament de Psiquiatria de la UAM.
  • Neus Rotger Cerdà. Doctora en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada. Professora Agregada dels Estudis d’Arts i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

Publicacions i recerca

Montserrat Celdrán:

Montserrat Celdrán i Regina Martínez:

Laura Coll-Planas:

Laura Coll-Planas et. alii:

Fernando Fantova:

Víctor Pérez Sola:

Joan Gené-Badia et. alii:

Elvira Lara:

Elvira Lara et. alii:

Paco López

Paco López et. alii:

 

Articles

Soledat en persones cuidadores

La soledat de les persones cuidadores

16/04/2025 - 15:27

Soledat. L'article “La soledat de les persones cuidadores: aproximació conceptual i revisió d’intervencions per abordar-la” analitza les característiques que configuren aquest tipus de soledat buscant com ajudar a pal•liar-la.

Article_SEscapa

La soledat no desitjada a Barcelona l'any 2024. Noves dades de l'enquesta Òmnibus

04/02/2025 - 08:10

soledat. Segons dades de l'enquesta municipal Òmnibus, el sentiment de soledat a Barcelona l'any 2024 s'ha mantingut bastant similar al de 2023, però els homes superen lleugerament les dones per primera vegada.

imatge_article

El repte invisible: la soledat no desitjada en els infants

20/06/2024 - 11:44

soledat. El percentatge mitjà de soledat no desitjada entre infants i adolescents de 10 a 16 anys és del 12,1% a Barcelona, segons dades de les enquestes EBSIB i FRESC 2021.

imatge_article

La soledat no desitjada a la ciutat de Barcelona: anàlisi a través de les enquestes Òmnibus 2020, 2022 i 2023

23/01/2024 - 09:38

soledat. Els resultats de les enquestes Òmnibus de l'Ajuntament de Barcelona ens mostren que el sentiment de soledat ha crescut el 2023 respecte d'anys anteriors, sobretot respecte del 2020.

Ajuntament de BarcelonaÀrea de Drets Socials, Educació i Cicles de VidaContactaAvís legal Accessibilitat