L’informe tracta de donar resposta a les següents preguntes: quins són els riscos de pobresa i exclusió de la població jove barcelonina? Quina ha estat la seva evolució recent? La població jove ha estat la principal perjudicada per la crisi i la que més triga a recuperar-se en el període post-crisi? Quina és la situació del jovent barceloní des d’una perspectiva metropolitana? Quin és el nivell de desigualtat econòmica existent entre la població jove barcelonina? Quina és la relació del jovent de la ciutat amb l’habitatge en termes d’accessibilitat i quin n’és l’impacte sobre les condicions de vida i la desigualtat?
Aquest informe ofereix una anàlisi detallada sobre la situació socioeconòmica de la població d’edat més avançada resident a la ciutat de Barcelona. També s’inclou la dimensió de l’habitatge com un element fonamental en la configuració final de les condicions de vida.
L’estudi tracta sobre les condicions de vida de les persones grans a partir de les dades de l'Enquesta de Condicions de Vida i Hàbits de la Població (2011).
El col·lectiu de persones grans té uns hàbits i formes de vida diferenciades de les de la resta de la població. Conèixer les seves característiques té un gran valor a l'hora de definir politiques municipals eficients i equitatives. Des de l'Àrea d'Acció Social, es va encarregar aquest estudi que permet disposar d'una radiografia precisa de la gent gran que viu a la nostra ciutat.
L’estudi de les condicions de vida de les dones des de vessants socials, culturals i econòmics. Descriu la situació actual, detecta les problemàtiques i necessitats i les diferències que hi ha dins del col·lectiu segons l'edat i la posició en l'estructura social.
Aquest informe El present informe pretén ampliar el coneixement sobre els processos d’integració laboral de la població jove en el municipi de Barcelona. La recerca es planteja des de dues perspectives, una de transversal i una altra de longitudinal, analitzant la situació laboral del jovent de la ciutat a partir de dades estandarditzades, així com quines han estat les seves trajectòries laborals durant les últimes dècades. Les dificultats d’accés i manteniment de la feina, però també els processos de precarització creixent que viu la població jove.
Estudi diagnòstic per conèixer l’impacte social i econòmic d’una crisi econòmica desencadenada per la pandèmia de la covid-19 entre la població jove de Barcelona.
Informe de caràcter quantitatiu en què s’analitza quin és el context residencial de la infància a Barcelona i també el cost de l’habitatge i les dinàmiques d’expulsió a la ciutat. Aquest informe forma part del laboratori de recerca Inseguretat residencial i infància a Barcelona i complementa l’informe qualitatiu “Impactes de la crisi de l’habitatge en les vides dels infants i adolescents”.
L’associacionisme educatiu de base comunitària en el marc del lleure agrupa un conjunt de federacions, entitats, grups i persones amb particularitats i diferències, però en un marc comú amb objectius i característiques compartides. Com en qualsevol altra iniciativa pública que busqui engegar o potenciar mesures en un entorn concret, resulta pertinent conèixer la realitat actual de l’associacionisme de lleure educatiu, abans de dissenyar línies d’actuació i suport concretes. Aquest informe està elaborat per la unitat d’anàlisi PRISMA Observatori de la Joventut de l’Ajuntament de Barcelona amb col·laboració de les dades aportades per les entitats.
Informe Dades clau d’infància i adolescència a Barcelona 2020, elaborat a partir de l’anàlisi de 150 indicadors i amb una mirada en els impactes generats per la covid-19 en cada una de les 6 dimensions que recull l’informe.
L’informe Dades Clau d’Infància i Adolescència a Barcelona presenta i analitza, amb caràcter anual, les dades del Sistema Integral d’Indicadors d’Infància i Adolescència de Barcelona (SIIIAB) de l’Observatori 0-17 BCN. L’informe 2022 s’ha elaborat a partir de l’anàlisi de 150 indicadors i ha servit com a actualització de la base diagnòstica per al Pla d’infància de Barcelona 2021-2030. Aquesta edició inclou moltes dades noves, ja que, entre d’altres, s’han pogut actualitzar molts indicadors provinents de les dues úniques enquestes que respon la població infantil i adolescent de la ciutat i que es duen a terme cada 4 anys: EBSIB i FRESC.
Informe que fa una radiografia de l’estat de la infància i l’adolescència a la ciutat de Barcelona a partir de l’anàlisi de més de 200 indicadors endreçats a partir de 6 dimensions de la vida d’un infant. El principal valor de l’informe és la seva mirada transversal i evolutiva.
L’informe Dades Clau d’Infància i Adolescència 2021 a Ciutat Vella presenta i analitza les dades del Sistema Integral d’Indicadors d’Infància i Adolescència (SIIAB) al districte. És un informe específic de districte que parteix de l’informe global de ciutat Dades Clau d’Infància i Adolescència de Barcelona, de l’Observatori 0-17 BCN.
L’informe Dades clau d’infància i adolescència 2021 a Nou Barris presenta i analitza les dades del Sistema Integral d’Indicadors d’Infància i Adolescència (SIIAB) al districte. És un informe específic de districte que parteix de l’informe global de ciutat Dades Clau d’Infància i Adolescència de Barcelona, de l’Observatori 0-17 BCN.
L’informe Dades clau d’infància i adolescència 2021 a Sant Martí presenta i analitza les dades del Sistema Integral d’Indicadors d’Infància i Adolescència (SIIAB) al districte. És un informe específic de districte que parteix de l’informe global de ciutat Dades Clau d’Infància i Adolescència de Barcelona, de l’Observatori 0-17 BCN.
En aquest document es presenta un resum sintètic de les anàlisis realitzades a partir de dades de les rendes procedents de registres administratius. S’ha posat el focus en les diferències entre les llars, el gènere, i entre els grans barris a la ciutat. Les anàlisis realitzades combinen un seguit d’indicadors de renda, incloent les rendes de les llars, els ingressos equivalents, les rendes dels individus, i els components de les rendes. L’objectiu de les anàlisis realitzades recau tant en entendre les diferències i desigualtats entre els homes i dones i les dones de característiques diferents.
L’estudi analitza els efectes de la crisis econòmica i financera del 2008 a partir de l'anàlisi detallada dels principals indicadors relacionats amb la cohesió social.
Aquesta diagnosi dibuixa un perfil del col·lectiu jove actual segmentat en diversos àmbits d’anàlisi: la demografia, l’educació, el treball, l’habitatge, la cohesió social, el lleure, la salut i la sexualitat i la participació. Es repassen les dades que ofereixen diverses fonts estadístiques per mirar de fer un retrat complet que ajudi a discernir quines són les polítiques públiques de joventut que el present Pla d’Adolescència i Joventut ha de posar sobre la taula.
Estudi diagnòstic per revisar el Pla d’equipaments juvenils de Barcelona i recollir les conclusions del balanç del Pla d’equipaments juvenils de Barcelona en el període 2008-2013.
L’estudi analitza les diferències i desigualtats de gènere en les condicions de vida i l'estat de salut de les persones de 25 a 64 anys residents a Barcelona a partir de l'Enquesta de Salut de l'any 2000.