Al potenciar les Glòries com un dels espais verds urbans de Barcelona, molts són els ocells que planegen pels voltants de la zona nord d'aquest espai, allà on fa un temps hi havia els Encants Vells. Iniciem l'observació d'aus a prop de la Gran Clariana, un nou espai cobert d'alfals que forma part de la urbanització provisional de la plaça de les Glòries.
Quan alcem la mirada cap al cel ràpidament observem la quantitat d'ocells que volen de punta a punta, i podem escoltar, si parem l'orella, els seus cants i piulades. Ens sobrevolen grups de falciots negres (Apus apus), i ballesters (Tachymarptis melba). També podem reconèixer exemplars de pardals (Passer domesticus), cueretes blanques (Motacilla alba), tórtores turques (Streptopelia decaocto) i estornells (Sturnus vulgaris).
En aquest entorn urbà, el falciot negre i el ballester troben en els edificis de la ciutat, com ara tota la façana a tocar de la Gran Clariana delimitada per Cartagena, Independència i Consell de Cent, múltiples racons on criar, com ara sostres morts, cambres d’aire d’envans pluvials i interior de caixes de persianes.
En aquest sentit, des de fa anys, l’Ajuntament impulsa el programa Fauna en edificis, amb l’objectiu de conservar i promoure la presència a ciutat d’aquelles espècies associades als edificis garantint el refugi i el substrat de nidificació necessaris pel seu desenvolupament.
El repte: atraure altres espècies faunístiques
El biòleg i tècnic municipal del programa de Biodiversitat, Octavi Borruel assegura que "si volem potenciar la biodiversitat a la ciutat és necessari crear una malla en la qual els petits jardins i els grans parcs estiguin connectats entre ells i treballar molt la representació de diferents tipologies de vegetació configurant un mosaic".
A les Glòries hauran de conviure un arbratge madur amb un estrat arbustiu de qualitat que generin un hàbitat interessant per les comunitats d'organismes vius. Per Borruel "si la vegetació de La Gran Clariana es consolida aquest any, a l'hivern s'acabarien incorporant altres ocells com el verdum (Carduelis chloris), el gafarró (Serinus serinus) i la cadernera, tots ells pertanyents a la família dels Fringíl·lids i caracteritzats per ser petits ocells de cant i plomatges vistosos que visitaran aquests camps herbacis a la recerca de llavors.
"Cal doncs, conservar i potenciar la presència de prats i herbassars per la seva importància ecològica i perquè en dur a terme aquest tipus de pràctiques estem augmentant la complexitat i qualitat dels nostres espais verds", afirma l'Octavi.
El verd, l'escenari determinant per la generació de biodiversitat
Guanyant terreny al color gris de l'asfalt i el ciment, els prats d'alfals de la Gran Clariana actuen d'imant per una gran quantitat d'invertebrats. Els éssers invertebrats són la base de la cadena atròfica i això permet que molts grups faunístics, com els ocells, es sentin atrets i puguin alimentar-se.
L'alfals, planta de la família de les papilionàcies, és pròpia de les zones a tocar del Mediterrani. Durant la primavera, la floració convida a una gran quantitat d’insectes pol·linitzadors com abelles, papallones i d’altres a apropar-se pel contingut nectarífer de les flors que participen en les tasques de pol·linització. Mentre que a l'hivern, en ser espais productors de gran quantitat de llavors ofereixen aliment a molts ocells, en una època de l’any on els recursos tròfics escassegen.
Són espais de valor ecològic alt ja que també actuen com a hàbitats de fauna auxiliar, és a dir, indrets on s'instal·len animals beneficiosos per l'equilibri natural i que participaran en el control biològic de plagues i malures dels nostres parcs i jardins.
Ara és qüestió de temps, veure com la introducció del verd en la trama urbana de Glòries es consolida i dóna lloc a l'arribada de noves espècies d'ocells que, amb el seu agradable cant, acompanyaran els vianants i ciclistes que gaudeixen d'aquesta zona de Barcelona.
