Sanitat i salut

Fotògrafa, cineasta i artista, Agnès Varda (1928-2019) va elaborar una obra que, partint d’una insubornable mirada humanista, sempre ha estat concebuda com un acte de comunicació, com un instrument per entendre i establir una relació productiva amb l’altre. La seva filmografia, tot un exemple de discurs fermament ancorat en el temps, compta amb més de 40 obres, entre curtmetratges i llargmetratges, que naveguen entre la ficció i el documental. Un recorregut en el que destaquen títols com Cléo de 5 à 7 (1962), Sin techo ni ley (1985), Los espigadores y la espigadora (2000) i Caras y lugares (2017), que permeten resseguir una línia de continuïtat entre la forja d’una estètica de la modernitat en el si de la Nouvelle Vague i el descobriment de nous reptes i noves possibilitats (de mobilitat i llibertat expressiva) en ple esclat de la imatge digital.

Varda va ser una de les poques dones de la seva generació que va fer carrera com a cineasta. Les seves pel·lícules en primera persona la van convertir en una figura reconeixible, associada al carrer Daguerre on va viure i treballar durant 70 anys.

Des dels seus vincles amb la història de l'art fins a la dimensió social i política del seu discurs, l'exposició recorre els grans temes d'una obra polimorfa. Varda fa circular les imatges d'un mitjà a l'altre, des de la imatge fixa fins a la instal·lació artística, sempre buscant despertar la mirada: «No has de mostrar. Només has de fer que la gent vulgui mirar.» Agnès Varda va ser una figura constantment compromesa amb la renovació de la mirada.

Treballadora tenaç i artista de convicció, Varda va mostrar el seu domini i la seva mestria ben visibles des dels seus inicis com a fotògrafa l'any 1950 en els seus enquadraments rigorosos, el seu sentit del detall i la composició. De la cambra fosca fins a l'iPhone passant per la Rolleiflex i la Leica, una gran part de la seva obra fotogràfica no ha assolit encara la visibilitat que mereix. A principis dels anys 2000, ja no en tenia prou amb el cinema i es va aventurar cap als museus, i va demostrar la seva extraordinària capacitat per captar l'esperit de l'època des d'un punt de vista estètic, temàtic i polític en una sèrie de instal·lacions que mai deixaven de dialogar amb la seva obra fotogràfica i cinematogràfica. Cinc de les instal·lacions creades per Agnès Varda durant aquesta etapa de maduresa puntuaran el recorregut d’una exposició que també comptarà amb cabines de projecció que permetran veure en la seva integritat algunes peces fonamentals en l’obra de l’artista en el terreny del curtmetratge.

El plaer, el descobriment i la transmissió són sempre al centre de la seva obra. El seu sentit de l’humor, la qualitat literària dels seus enginyosos comentaris, la seva veu reconeixible i el seu talent excepcional com a exegeta són presents a l’exposició a través de cites, fragments d'entrevistes, objectes artístics, documents i una detallada mirada al seu procés creatiu.

Exposició original produïda per la Cinémathèque française en col·laboració amb Ciné-Tamaris i la contribució de Rosalie Varda i Mathieu Demy. Presentada a la Cinémathèque française (Paris) de l‘11 d’octubre de 2023 al 28 de gener de 2024.

Programa de projeccions en col·laboració amb la Filmoteca de Catalunya

Comissària: Florence Tissot

En col·laboració artística amb: Rosalie Varda

Assessora de l’exposició al CCCB: Imma Merino