Sanitat i salut

Comissari: Eduard Escoffet

Pintor, crític d’art, poeta visual i periodista, Josep Iglésias del Marquet (Artesa de Lleida, Segrià, 1932 - Barcelona, 1989) és una peça clau per entendre la penetració de la poesia concreta a Catalunya, així com un dels pioners del mail art durant la seva etapa com a professor universitari a Escòcia i el Canadà entre 1962 i 1966. Després del seu retorn a Barcelona va promoure i participar en diferents mostres col·lectives de poesia experimental i va fundar amb Guillem Viladot les edicions de Lo Pardal. Especialment actiu als anys setanta, va crear una gran quantitat de collages i poemes visuals que es fan eco de dos dels seus grans interessos: la tipografia i la comunicació de masses, dos temes essencials en la poètica polièdrica d’un autor tan fonamental com desconegut pel gran públic.

A mig camí entre l’art, el periodisme i la poesia, Iglésias del Marquet va ser un espectador curiós de les arts i dels nous sistemes de comunicació, a més d’un gran coneixedor de les arts gràfiques i la història del llibre. Devot declarat dels precursors xinesos en aquest camp, de Gutenberg i de tot el que la impremta ha generat al llarg dels segles, va ser un dels primers artistes catalans a integrar els rastres impresos de la societat de consum en les seves obres i fer-les circular per canals alternatius. Sense abandonar mai del tot la pintura, va trobar en la poesia experimental i el mail art un circuit internacional al marge del mercat que li va permetre experimentar i reflexionar sobre els canvis de la societat en la segona meitat del segle XX.

Aquesta exposició s’endinsa en els mètodes de treball d’Iglésias del Marquet, que reaprofitava materials tant propis com aliens sense establir cap diferència clara entre la seva faceta creativa, la d’editor i impressor i la de periodista i divulgador. De la mateixa manera, a les parets de la sala s’entrellacen diversos temes, tècniques i èpoques per reflectir una constel·lació molt particular de manera no lineal. La mostra presenta collages inèdits, procedents en la seva majoria de l’arxiu familiar, així com obra gràfica, treballs per a altres poetes i indicis del món que va traçar entre el text i la imatge.